Passejant pel món: tradicions de granadura artesana a l'Àfrica
L'Àfrica sens dubte és el paradís per als amants de la granadura artesana. La gran varietat i la bellesa dels dissenys tradicionals fa que un viatge per aquest continent sigui una temptació constant i un plaer per als sentits.
Avui us presento un esquema molt bàsic d'alguns dels diferents tipus de granadura artesana que encara es fabriquen a l'Àfrica, però espero poder anar corregint i ampliant aquesta informació tan esquemàtica en posts successius.
Mauritània: vidre Kiffa. Aquesta granadura està feta per les dones de la zona de Kiffa a Mauritània; fent servir vidre en pols i eines tan simples com una agulla i goma aràbiga s'aconsegueixen dissenys tan intricats com aquests.
Ghana: Ja des del 1600 es fabrica al sud est de Ghana aquesta granadura a partir del reciclatge d'envasos de vidre.
Una altra especialitat de Ghana i del veí Costa d'Ivori és la fabricació de granadura de bronze pel mètode de la cera perduda.
Nigèria: La granadura de vidre de la zona de Bida té un aspecte molt rústec, poca decoració i està feta a partir de vidre fos.
Marroc: La granadura esmaltada (kerkoba) és típica del berbers. Normalment sobre una base de plata, s'aplica l'esmalt de colors bàsics.
Etiòpia: A Etiòpia podem trobar granadura de plata i d'altres metalls com els penjolls de la fotografia, de forma triangular o semicircular. També s'hi fabrica granadura de plata d'influència Iemenita.
Kènia: A Kènia hi ha una llarga tradició de fabricació de peces d'os pintades amb la tècnica batik que consisteix a cobrir amb cera les zones que no han de quedar tenyides, creant així el contrast entre blanc i negre.
Si voleu anar ampliant aquestes informacions us recomano dos llibres excel·lents, el segon dels quals està escrit per Peter Francis, un dels estudiosos més importants sobre el tema de la granadura:
Coles, Janet i Budwig, Robert. Beads. An exploration of bead traditions around the world. Simon and Schuster editions, 1997.
Francis, Peter. Beads of the world. Schiffer Publishing, 1994.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada