09 de novembre 2011

Artesanies

Avui, mentre consultava el bloc de Kristina Klarin, sempre inspirador i creatiu, m'he trobat amb aquesta sorpresa, un llibre anomenat The New Artisans d'Olivier Dupon (Ed. Thames and Hudson).


És una novetat del passat mes d'octubre i fa un repàs de 60 artesans que a la seva manera han reinventat el concepte d'artesania i l'han modernitzat. El llibre té molt bona pinta i jo he corregut a encarregar-ne una còpia a la meva llibreria.


 (imatges del bloc de Kristina Klarin, jo encara no tinc el llibre!)

La qüestió és que a més de molt bonic i recomanable, aquest llibre em va molt bé per parlar-vos d'una idea que em ronda pel cap fa molts anys i és: 

Què és exactament l'artesania?
Per resumir la informació que he pogut recollir a diversos diccionaris i enciclopèdies, allò que defineix un artesà és que:
- Exerceix una activitat poc mecanitzada amb productes fets a mà
- Fa servir normalment tècniques i mètodes tradicionals
- Produeix quantitats limitades dels seus productes
- Treballa sol o amb un grup reduit de producció
- Dissenya els seus propis productes

Artesania vs DIY
Fins aquí, tot és prou clar. Ara bé, d'altra banda tinc la sensació que els darrers anys hi ha hagut un retorn feroç del DIY o Do It Yourself (Fes-ho tu mateix), un moviment popular que consisteix a fer-se un mateix la roba, joies, mobles o el que sigui. Probablement a causa de la uniformització salvatge de la societat actual, hi ha gent que no es conforma amb portar la mateixa roba, joies o bosses que tothom ha comprat a les grans superfícies i decideix fer-se-les a la seva manera. Normalment és un moviment  amateur i sense més pretensions que passar l'estona fent una activitat que els agrada i finalment tenir una peça única que poden mostrar amb orgull o regalar-la i dir "l'he feta jo!"

Aquesta tendència a la creació de productes personals és fantàstica, però suposo que fer una cosa un mateix o fer una cosa a mà no implica immediatament que nosaltres siguem artesans i el que fem sigui una artesania. Per això cal alguna cosa més. Els artesans tenen un ofici, es passen anys aprenent, experimentant i coneixen la seva matèria com ningú. Son un experts i a més s'especialitzen en una disciplina concreta. En la majoria del casos, a més, els artesans agafen una matèria primera i la converteixen en una cosa totalment diferent: penseu en el fang i els ceramistes, el vímet i els cistellers, el cuir i els marroquiners.
En resum, el que em fa por és que es dilueixi el concepte d'artesania i que es perdi el respecte a l'etiqueta "fet a mà".
 
Tradició, folklore, modernitat
D'altra banda, fa uns anys quan es parlava d'artesania, hom tendia a pensar immediatament o bé en un hippy eivissenc o bé en un iaio de 100 anys que fa flautes de canya, és a dir l'artesania era un reducte folklòric una mica caduc i desfassat, una cosa que es comprava com a souvenir i poc més

Però ja sabeu que diuen que "tot torna" i afortunadament avui en dia hi ha un corrent molt actiu de creadors que han recuperat la dignitat i l'essència de l'artesania i que l'han modernitzada.
D'una banda hi ha els artesans tradicionals, que han mantingut els oficis antics amb les tècniques originals per fer objectes de qualitat i valor. I d'altra banda, hi ha els nous artesans, aquells que o bé han recuperat tècniques tradicionals per fer dissenys nous (per exeple l'amigurumi, que aprofita una tècnica ja coneguda per fer dissenys nous)


o els nous ceramistes


També hi ha els artesans que segueixen també tècniques tradicionals, però que fan servir matèries primes diferents, com ara la joieria amb feltre o amb paper






I finalment, hi ha els artesans que aprofiten dissenys tradicionals o folkòrics per fer objectes moderns



                                                                                           (Echino)

En fi,espero no haver-vos avorrit massa i espero els vostres comentaris! Un record per tots els artesans, els nous i els de sempre!!!