El nom de les coses
Que útil que ens resulta saber el nom del que volem quan anem una botiga i així estalviar-nos les llargues explicacions, les cares de sorpresa i les gesticulacions confuses!
En els sis anys que porto a la botiga, però, m'ha semblat confirmar que el lèxic relacionat amb la bijuteria és molt poc conegut i que tampoc no és gaire clar.
En primer lloc, molta gent fa servir xafes, bagues i estreps, però no saben que es diuen així.
En segon lloc, no totes les eines o peces que fem servir en bijuteria tenen un nom concret o clar, ni en català ni en castellà. En anglès, per exemple, TOT té nom. De vegades em pregunto si aquesta manca de lèxic bijuter no es deu a que, en el fons, és el parent pobre de la joieria on el vocabulari és més clar i està més definit.
En tercer lloc, algunes peces o elements tenen més d'un nom i de vegades molt diferents, com per exemple les arracades que en castellà poden ser pendientes, zarcillos, aretes o arracadas.
Hi ha certes diferències entre el català i el castellà, però la que més em va sorprendre va ser el mot
granadura. Fins que no vaig obrir la botiga, mai havia pensat quin era el terme correcte per a anomenar el que en castellà es diu
cuenta o
abalorio. Doncs va resultar que en català es diu
granadura,
granissa o
gra. Però una altra diferència és que granadura no es referix al que en castellà seria una
cuenta sinó a un conjunt de
cuentas i, per tant, cada cop que volem definir una
cuenta hem de dir una peça de granadura. Buf!
A mi personalment m'agrada més el terme
dena, molt emprat en arqueologia per a referir-se a la granadura, però segons el diccionari, només es refereix als grans d'un rosari, llàstima!
A continuació repassaré alguns termes més bàsics que es refereixen a les
fornitures (conjunt de petites peces prefabricades que entren el la fabricació d'una joia) que fem servir en bijuteria. Però com he dit, tinc molts dubtes i vacil·lacions així que agrairé molt qualsevol correcció o aportació que pugueu fer!
1.
Mosquetó
2.
Reasa
3.
Terminal o
estrep
4.
Anella o
baga
5.
Xafa. Precisament les xafes són un element bàsic i exclusiu de la bijuteria que no existeix en la joieria i potser per això el nom és tan gràfic i probablement deu ser d'origen popular i relativament recent. Probablement prové de la derivació de: "i aquesta boleta es xafa....." i d'aquí li ha quedat el nom, no?
6. Aquests bastons o varetes serveixen per fer arracades. Se'n diu
tatxa o
rebló (en castellà, remache).
7. Tanca de
pressió
8.
Dormidora. Si algú sap per què se'n diuen així, que m'ho digui!
9.
Tatxa.
10.
Ganxo hippy. Hi ha la versió oberta i la tancada. Podem imaginar per què se'n diuen així, però seria curiós conèixer l'origen exacte d'aquest terme. Potser abans que els hippies es posessin a fer la seva pròpia bijuteria, no existia aquest tipus de tanca? algú te més informació?
Si us interessa el tema, us recomano un llibret molt útil publicat per la Generalitat de Catalunya que es diu
Vocabulari de joieria (1990) que probablement encara es troba en les llibreries de la generalitat com la que hi ha a la Rambla de Barcelona al Palau Moja. També podeu consultar aquest
enllaç o si el voleu fullejar, me'l podeu demanar a la botiga.
