23 de gener 2009

Noves peces de plata!

Ahir vam rebre a Marudama un paquet procedent de Jaipur (Índia) amb un munt de granadura de plata. Aquí us en poso una mostra.





Aquestes peces són de Plata de Llei, el que significa que contenen un 92,5% de plata i un 0.75% d'altres metalls, normalment coure. La plata és un metall força tou i aquest aliatge té com a objectiu endurir-lo per tal que no es deformi.

Si bé és cert que la plata té un preu elevat, sobretot si ho comparem amb altres metalls, heu de tenir en compte que es tracta d'un metall preciós, és a dir:

És un metall molt durador.
A diferència d'altres peces de bijuteria metàl·lica de fantasia que es van deteriorant a mida que passa el temps, la plata té una vida molt llarga Això sí, heu de cuidar-la per tal que llueixi i anar-la netejant de tant en tant, ja que es va enfosquint quan està en contacte amb l'aire. Podeu fer servir tant productes de drogueria (cotons impregnats de producte netejador de plata, mocadors netejadors, líquids netejadors) com altres mètodes més casolans (netejar amb bicarbonat, amb aigua de coure patates o submergir les peces de plata en aigua de mar; la meva àvia es banyava un cop l'any amb totes les joies de plata a sobre per a netejar-les!).
I el millor és que si compreu la plata en forma de granadura, sempre podeu anar reciclant les peces i així no us en cansareu: que us heu avorrit del collaret de plata? doncs desfeu-lo i feu-vos unes arracades. Potser més endavant acabareu fent-vos una polsera a conjunt...

Té més lluentor i més qualitat que d'altres metalls.
La plata es pot polir més que d'altres metalls i per tant pot arribar a ser molt més lluent. És més, la lluentor de la plata és diferent i única i cap metall no la pot igualar.
Això no obstant, hi ha molta gent que prefereix els acabats més mats o foscos i no tant brillants. En aquestes peces de la Índia es barregen zones enfosquides amb punts més brillants, aconseguint un acabat molt agradable.

Ah, i pels que teniu al·lèrgies, penseu que la plata és un metall preciós i de qualitat i per tant és molt menys al·lergògena que els metalls de bijuteria!

És un metall rar i valuós
És un material que es troba en la natura i no és pot fabricar industrialment i per tant costa més d'obtenir.
La plata és cara, és cert, però també és una inversió! El preu de la plata oscil·la molt depenent dels fluxos del mercat, però a llarg termini, sempre puja.

És per tot això que a Marudama hi trobareu peces de plata i no d'altres metalls platejats industrials. Per això i perquè m'encanta!

22 de gener 2009

Des de Filipines!

Aquesta setmana hem rebut a Marudama un paquet que ve directament de les Filipines, un país de gran riquesa natural que es veu reflectida en aquestes peces.

En primer lloc, aquestes peces de Buri, en forma de dau i en forma de tub d'aproximadament 1 cm. El Buri prové de la llavor o nou d'una espècie de palma o palmera molt comuna a les Filipines (Corypha elata Roxb). Aquesta llavor blanquinosa es pot treballar fàcilment i donar-li forma, però alhora és força resistent.
D'aquesta mateixa palmera s'extreu la ràfia i d'altres fibres naturals.



També hem rebut aquestes peces de fusta de roure, de gran qualitat i amb un acabat molt elegant i un to torrat molt bonic.


I finalment, un clàssic de les Filipines, la granadura de coco, en aquest cas en acabat natural o marró. Perfectes per a polseres tan per home com per dona.

15 de gener 2009

Com es fa la granadura de vidre?

A Marudama hi podeu trobar un gran assortit de granadura de vidre de la Índia.
El vidre és un dels materials més utilitzats per fabricar granadura, ja que es pot modelar fàcilment, es poden aconseguir una infinitat de colors i acabats i és una matèria bastant resistent, dura i perdurable.

A la Índia hi ha una gran tradició de fabricació de granadura, que malgrat ser feta a gran escala, segueix mantenint les antigues tècniques artesanes. Vegem alguna de les diferents maneres per fabricar granadura artesana de vidre:

1. La tècnica més antiga i més estesa consisteix a enroscar el vidre fos en una vareta metàl·lica. El vidre es fon amb l'ajuda d'alguna font de calor, com un forn o un bufador. La vareta es fa rotar per a formar la granadura. Quan s'ha aconseguit la forma desitjada, es treu la peça del tub.
Tot sovint convé cobrir la vareta metàl·lica amb una pols blanca anomenada kaolin que evita que el vidre fos s'enganxi al metall. La granadura resultant pot ser sovint irregular, pel que fa a la forma i al color, però també cal tenir en compte que cada peça és única.
Els artesans dedicats a aquesta tasca poden arribar a fer veritables meravelles, ja que amb uns quants estris es pot modelar el vidre fins a aconseguir la forma desitjada i es poden combinar diferents colors.





2. La granissa (rocailla, abalorios, mostacilla), aquests tubets diminuts de vidre de colors que tot sovint els nens fan servir per a fer polseres o que de vegades es fan servir per teixir, s'obtenen d'una manera molt diferent. Avui en dia el procés està mecanitzat i es poden obtenir peces diminutes, però idèntiques, sense variacions de forma (és el cas de les Delicas), però originalment, aquestes peces s'obtenien treballant amb un llarg tub recobert de vidre fos que s'estirava, procurant mantenir les proporcions i finalment es tallava en seccions.


3. Hi ha encara una altra tècnica molt coneguda per a fabricar granadura de vidre. Es tracta de introduir el vidre fos en un motllo, amb la forma desitjada. El motllo, de dos parts, acostuma a deixar un senyal en la part lateral de la granadura, que en el cas de granadura de qualitat, es pot eliminar. Aquest sistema acostuma a proporcionar granadura més regular.

Aquestes tècniques de fabricació, sumades als diferents tipus d'acabat del vidre (glassejat, mate, irisat, pintat...) i la infinitud de colors que existeixen, donen com a resultat una varietat infinita de models de granadura de vidre.

A més a més, penseu que la tradició de fabricació de granadura de vidre és antiquíssima i es remunta
aproximadament al l'any 2500 abans de Crist .