08 de desembre 2010

The Birds


En efecte, Marudama ha estat envaïda pels ocells com a la pel·lícula de Hitchcock. Però no patiu que és una invasió pacífica i sense conseqüències....


Últimament he estat treballant en aquesta sèrie de penjolls de resina epoxi amb imatges d'ocells que provenen d'antics (vells) segells de correus d'arreu del món i que ara tenen el niu a Marudama. Si en voleu un, afanyeu-vos que volen!!

05 de desembre 2010

Horari Nadal 2010


Sembla mentida però torna a ser Nadal. Per fer-vos una mica més fàcils les compres nadalenques a Marudama obrirem a partir del 13 de desembre i fins el 6 de gener matí i tarda de dilluns a dissabte (d'11 a 14h. i de 16.30 a 21.00 h).

Obrirem també el dimecres 8 de desembre i els diumenges 19 de desembre i 2 de gener de 16.00 a 21.00 hores.

No sé si serà un Nadal nevat com el de 1962 (com a les fotos d'aquest post) que va deixar la ciutat tan bonica i blanca, però sigui com sigui us desitjo molt bones festes!!!

23 de novembre 2010

Moltes novetats!


Aquest novembre és una època de canvi i novetats a Marudama! Darrerament hem rebut un petit assortiment de fornitures en llautó. Són perfectes per combinar amb cadena, per a fer arracades o per combinar amb altres materials. Jo ja estic impacient per començar a fer coses amb aquestes peces tan boniques!




També hem rebut un quants caboixons de vidre i de plàstic.

Aquestes flors acríliques també poden donar molt de joc. Quins colors! No sé si m'agraden més els pastels de les primeres o els tons vius de les segones...


I a més a més, us vull presentar una nova línia de penjolls. N'hi ha de diferents formes, mides, disseny i preus, però tots estan fets a mà, un a un, amb resina epoxi. És un procés delicat i entretingut, però el resultat val la pena!





No em digueu que no us ho poso fàcil a l'hora de pensar en els regals de Nadal amb tantes novetats i varietat!

I a Marudama també hem renovat una mica la decoració i hem omplert la paret de quadres, miralls i làmines que ens fan companyia en les fosques tardes de tardor. Què us en sembla?


18 d’octubre 2010

Nou vidre reciclat de Ghana!!!


Directament des de Koforidua i de la regió Krobo ens han arribat aquestes peces de vidre reciclat, plenes de color. Acosteu-vos a Marudama ben aviat, no fos cas que s'acabéssin...






Idees en color (II)



En aquest segon post sobre el color i les combinacions no us parlaré tant de teories, sinó d'alguns exemples concrets, que espero que us resultin pràctics a l'hora de confeccionar les vostres peces de bijuteria:

- En general, els color càlids combinen millor amb els daurat i els colors freds amb la plata.

- Si opteu per fer una combinació de colors molt atrevida, és millor triar un fil de color neutre com a base. I també, podeu triar peces de colors bàsics i combinar-les amb fils de colors més llampants.

- Jo sóc molt partidària de les combinacions de colors clàssiques: taronja amb taronja i vermell o groc; blau amb blau o blanc; verd amb verd o groc, rosa amb rosa o lila etc, però us animo a arriscar-vos i provar noves combinacions. Una altra aposta segura són els collarets multicolors, si dubteu, poseu tots els colors del cercle cromàtic i segur que queda molt bé i molt alegre.

- Una bona font d'inspiració pels vostres dissenys son per una banda la natura i per altra banda l'art.
No heu volgut mai fer un collaret amb els colors de la Cerdanya a la tardor? O unes arracades que imitin el vius colors de les cireres? La natura ens ofereix una interminable paleta de colors i combinacions cromàtiques que poden ajudar-nos i inspirar-nos.






D'altra banda, l'art i sobretot la pintura son també un bon recurs a l'hora de buscar idees i combinacions. Mireu si no els color d'aquests quadres de Rothko i Klee, impressionant!




I per últim, una reflexió. Sabíeu que hi ha una organització privada anomenada International Colour Authority que decideix amb dos anys d'antelació els colors i els tons que es "portaran" cada temporada? No us havíeu plantejat mai per què a totes les botigues de roba cada temporada hi trobem més o menys els mateixos color? Aquesta autoritat del color es dedica a decidir els colors que ompliran els nostres armaris, parets, sofàs i les nostres vides.
No m'entengueu malament, a Marudama som una empresa molt petita i no pretenem anar contracorrent, però el que us puc assegurar que sempre hi trobareu peces de totes formes i colors, independentment del que estigui de moda o no. Així, si un any en què no està de moda el taronja, vosaltres voleu tant sí com no un collaret taronja, ja sabeu on el trobareu.

14 d’octubre 2010

Idees en color (I)


Potser heu notat que fa setmanes que no actualitzava el blog i és que crec que el bloc estava passant per una crisi de creixement (és a dir: de què més puc parlar? no ho sé!! i coses així)
He trigat a recuperar-me, però sembla que la tardor i la pluja m'han fet marxar les teranyines del cervell i per fi he tornat amb un tema molt divertit, que espero que us agradi: consells i trucs per combinar els color en les vostres creacions de bijuteria.

Moltes vegades a la botiga, els clients em pregunten com es poden combinar els colors i jo, en primera instància, els dic que com vulguin, com els agradi. I realment crec que és important que el resultat us agradi, independentment de les regles o modes. Al final la opinió més important és la vostra. Però també hi ha algunes regles i idees que us poden orientar per crear aconseguir una bonica combinació de colors. En aquest primer post parlaré de les teories clàssiques de combinació del color, basades en el cercle cromàtic i en un segon post us donaré consells més personals.

La teoria clàssica del color:

Intentaré resumir en poques paraules les regles bàsiques de la teoria del color. Basant-vos en aquest cercle cromàtic es poden fer les següents combinacions:

- Combinació monocromàtica: consisteix a combinar diferents intensitats d'un mateix color. És una combinació poc arriscada, però segura, bonica i elegant.

- Combinació anàloga: consisteix a combinar cada color amb els que te a banda i banda, com ara el vermell amb el vermell-violeta o amb el vermell-taronja. Son combinacions una mica més alegres i harmonioses.

- Combinació complementària: cal combinar cada color amb el que està a la banda oposada de la roda, com el taronja i el blau, violeta i groc o vermell i verd. Son combinacions molt arriscades, amb un gran contrast entre colors, però poden resultar molt atractives. Diuen que els oposats s'atreuen...

Hi ha, però, una variació a la combinació complementària que consisteix a triar un color i els dos adjacents al seu complementari, com ara el vermell amb blau-verd i groc-verd; o blau amb vermell-taronja i groc-taronja. Aquesta combinació permet contrastar un color, sense els excessos de l'anterior combinació.
- Combinació triàdica: sona complicat, però consisteix simplement en triar els tres colors equidistants de la roda de colors. Per exemple, vermell-violeta+groc-taronja+blau-verd; o groc-verd+violeta+vermell. És una combinació harmònica i alhora molt rica en contrastos.


Fins aquí la concepció clàssica de la combinació de colors molt resumida (consulteu aquesta web si us interessa el tema). Tot i que pot resultar útil, no us deixeu coartar per aquestes regles de manera estricta, perquè com ja us he dit, si us agrada, és bonic.

23 de juliol 2010

Per cert...

Aquest agost la botiga estarà oberta en l'horari habitual, així que us hi esperem!

Molt bon estiu a tots!

10 de juny 2010

Trucs, pistes i consells

El post d'avui està dedicat a resoldre els dubtes més freqüents dels clients de Marudama. Són coses que poden semblar òbvies si ja les sabeu, però si no, us recomanem que mireu els vídeos a veure si us ajuden!

1. Evitar errors.

Quan vulgueu fer un collaret o polsera de moltes peces, comenceu sempre pel mig del collaret i aneu avançant en paral·lel pels costat. D'aquesta manera, podreu anar rectificant si hi ha algun error.

2. En quin moment s'ha de posar la tanca?
És millor posar les tanques als collarets o polseres un cop hàgiu enfilat totes les peces i us hàgiu assegurat que no heu de rectificar res. Hi ha gent que lliga una part de la tanca al fil abans de fer el collaret perquè d'aquesta manera fa de topall i evita que caiguin les peces, però això també ho podeu evitar fent un nus a l'extrem del fil.

3. La mida justa
De vegades, un cop hem posat la tanca en un collaret o polsera, ens adonem que o bé les peces han quedat molt atapeïdes o bé hem deixat massa fil a la vista i tot balla.

Per a evitar-ho, us aconsello que acabeu de lligar el collaret amb la tanca posada de manera que la forma que tingui en tancar-ho sigui la mateixa que quan ens el posarem.
És a dir, primer enfilarem totes les peces, després posarem la tanca en una banda del fil, enganxarem la tanca a l'anella i finalment lligarem l'altre extrem del fil a l'anell. Sona complicat però en aquest vídeo ho veureu més clar (espero...).



4. El fil rebel
Pot ser desesperant que el fil no et passi per dins les peces. De vegades, el fil no passa i no hi ha res a fer, però de vegades això passa perquè el fil es despunta. En aquest cas hem de posar una mica de cola al fil per tal d'endurir-lo i tallar la punta de forma esbiaixada per a que funcioni com una agulla.



D'altra banda, no serveix de res empènyer el fil dins les peces o burxar i fer força tal com veieu en la primera part del vídeo següent, perquè quanta més força fem, més es despunta i s'encalla. El millor és posar el fil molt recte, tallar-lo en biaix i si tot i així no passa, enrosqueu-lo com en la segona part del vídeo:



5. Dos fils rebels
Aquest truc és molt senzill, però us pot ajudar. Quan tingueu dos fils gruixuts i els hàgiu de fer passar per una peça, lligueu-hi un fil més finet i passarà molt més fàcilment:



6. Cinta plana
En bijuteria es fan servir cert tipus de cintes com l'organdí, la cinta de ras o la pell girada. De vegades és difícil de fer-les passar per les peces, però el millor és tallar-les per la meitat, passar la part més prima i estirar el fil. Vegeu el vídeo:



7. Posar límits

De vegades tenim una peça amb el forat molt gros i en canvi el fil és molt finet i si feu un nus la peça s'escapa. En aquest cas, podeu intentar de fer aquest nus:



8. Nus doble

Hi ha un altre tipus de nus molt decoratiu i que podeu fer servir amb fils gruixut:



9. Nus corredís

El nus ajustable o corredís és molt fàcil de fer i molt pràctic. Mireu com es fa:



10. Arracades

Aprofito per penjar un vídeo per que veieu com es fan les arracades



11. Com es tanca el fil de silicona?
Molt sovint ens pregunten com es fa el nus en el fil de silicona per a que no es desfaci. Jo crec que la millor manera és la que ensenyo en el vídeo següent i a més és molt fàcil. S'ha de fer un nus senzill i després un segon nus amb cada extrem del fil:




12. Com es poden enfilar ràpidament les peces més petites?
En un post anterior ja us vaig explicar que hi ha una manera d'enfilar ràpidament la rocalla o la granissa més petita. Es tracta de omplir un bol amb les boletes i fer servir un fil prou rígid o posar una agulla a la punta del fil. Amb un moviment de canell aconseguireu anar "pescant" les boletes sense haver-les d'enfilar una a una. Val la pena!



Espero que algun d'aquests vídeos us hagin ajudat. Si en voleu algun altre, accepto suggeriments!

19 de maig 2010

Novetats!

Si us apropeu a Marudama, hi trobareu novetats molt sucoses i especials com ara aquests peixets de cuir (42 x 23 mm.) que poden servir per arracades, collarets, clauers, arracades o fins i tot per decorar bosses!



Una altra novetat són aquests penjollets de llautó esmaltats en vermell i en verd (19 mm. de diàmetre), perfectes per fer arracades i que no pesen gens!


I de vidre tenim dos nous models en diferents colors, de gran qualitat i múltiples possibilitats.


Espero que us agradi!

30 d’abril 2010

Fantasia veneciana


Si mai heu anat a Venècia potser haureu comprovat que a part de ser una ciutat preciosa, plena de góndoles, ponts, canals i turistes, també està farcida de botigues de granadura de vidre.
I no és casualitat, perquè Venècia va ser a finals de l'edat mitjana una potència mundial en la fabricació de tot tipus de peces de vidre i també en el disseny i creació de granadura de vidre. Les peces que es van fabricar allà, van recórrer el món. Us en faig cinc cèntims.

A mitjans del segle XIV Venècia era la capital mundial en la fabricació de vidre. Els artesans de la ciutat havien anat adaptant les antigues tècniques d'Egipte i Fenícia, fins a arribar a un alt nivell de mestria. El 1292 els tallers es van traslladar a la veïna illa de Murano, on els artesans hi vivien aïllats i no podien revelar els secrets de la fabricació dels vidre, sota condemna a mort.

Pioners en disseny...
Els venecians van anar sofisticant les seves tècniques i fins i tot van inventar diferents tipus de granadura que amb el temps es van estendre per tot el món. Aquí en tenim uns exemples:

Chevron: Aquest tipus de granadura es fabrica intercalant capes de vidre de diferents colors longitudinalment fins a tenir un tub llarg. Es talla el tub i s'esmolen les vores com si fos un llapis i apareix el disseny. És difícil d'explicar, fent un símil una mica inexacte però molt clar, és com fer un rotllo de sushi de vidre i quan el talles, es veu tot el farcit i les diferents capes...



Millerfiori: En italià significa mil flors i exactament això és el que és. Són peces molt sofisticades tècnicament, ja que el procés és bastant complex. Primer cal tenir diferents barretes amb dissenys tipus chevron, com aquests.


Es tallen capes fines d'aquestes barretes i s'enganxen en una peça de vidre més gran. Quan s'escalfa la peça al forn, els diferents tipus de vidre es fonen i formen una sola peça. Mireu aquí i ho veureu claríssim.


Aventurina: En el exemples anteriors, ja haureu vist que els dissenys venecians són més aviats vistosos... i què hi ha més vistós que un bon to metalitzat. Doncs bé, els venecians van desenvolupar una tècnica durant el segle XVII que permetia fer vidre de tons daurats i coure. Tot i que l'aventurina és el nom d'un mineral natural, també s'anomena així al tipus de vidre que conté cristallets de coure i que permet donar una lluïssor especial a la granadura.


Vidre bufat: Tot i ser especialment fràgils i lleugeres com bombolles de sabó, els venecians s'han atrevit també amb la granadura de vidre bufat.


Trade beads o com Venècia va conquerir l'Àfrica.

Des de finals del segle XV i fins al segle XIX els europeus que anaven a l'Àfrica Occidental a la recerca d'or, esclaus, ivori etc. feien servir com a moneda de canvi, entre d'altres coses, granadura de vidre fabricada als tallers de Murano, Bohèmia i Holanda.
Milions d'aquestes peces, que en anglès s'anomenen trade beads (granadura d'intercanvi), es van introduir a l'Àfrica durant quatre segles i els fabricants europeus van produir milers de dissenys, especialment destinats al continent africà.


Però aquesta història tan sinistra, té un final irònic i estrany. Amb el pas del temps, aquestes peces han anat guanyant valor i prestigi entre els col·leccionistes de granadura europeus i americans. D'aquesta manera, la granadura està fent el camí invers de l'Àfrica a Europa, segles més tard i a uns preus altíssims.

08 d’abril 2010

Però si semblen caramels!

Aquesta frase és molt comuna entre la gent que entra per primer cop a Marudama i és que algunes de les peces de vidre tenen uns colors tan vius que realment semblen dolços. Fa pocs dies vam rebre algunes novetats de cara a la primavera. En primer lloc, aquestes peces d'uns 1,5 cm. en tres colors:



En segon lloc, hem rebut nous colors d'aquesta peça que ja és un clàssic a la botiga:




I vosaltres que preferiu, els colors mats o els transparents?!