22 de juliol 2009

Guarnits de natura (I)

Aprofitant que fa pocs dies vaig rebre un paquet amb peces fantàstiques provinents de Filipines, volia parlar-vos de la granadura feta amb materials naturals que podeu trobar a Marudama.

L'ésser humà ha fet servir des de temps immemorials llavors, flors, fusta i tot allò que tenia a l'abast al seu entorn per guarnir-se i encara avui en dia ens sorprenen i captiven les mil formes i colors que ens ofereix la natura.


Per començar us ensenyaré algunes menes de llavors, fruits i nous que es fan servir en bijuteria. Resulta molt agradable treballar amb aquestes peces de colors i formes tan diferents i sorprenents.

El paradís de les llavors tropicals és la zona de l'Amazones: Perú, Brasil, Colòmbia... on es troben centenars de tipus de llavors com les que us ensenyo a continuació.

Huayruro (Ormosia)
Aquesta és la llavor d'un arbre anomenat Ormosia que creix bàsicament a la zona de l'Amazones i l'Amèrica Central. La llavor vermella és es el huayruro hembra i la tacada de negre és macho. Atenció, els huayruros poden ser tòxics si s'ingereixen!



Llàgrima de San Pedro o de Job (Coix lacryma Jobi)
Aquest fruit és probablement un dels més curiosos que he vist mai ja que és granadura natural. És a dir, aquest fruit d'una planta gramínia de color entre gris i blanc està foradat naturalment i per tant es pot enfilar directament. Per aquest motiu s'ha fet servir des de temps immemorials per a fabricar collarets i d'altres guarniments com rosaris. La planta és originària de l'Est asiàtic, però també s'ha naturalitzat a l'Amèrica tropical.
A més, aquest gra és un cereal comestible, que encara es consumeix a Corea, la Xina i Vietnam, entre d'altres.



Achira (Canna Edulis)
La llavor d'aquesta planta tropical és d'uns 5mm de color fosc i molt dura.



Choloque, chambiembe o jaboncillo (Sapindus saponaria).
Aquesta llavor tropical de color negre o marró molt fosc no només serveix per fer collarets o arracades sinó que també conté una glucosa que s'anomena saponina que es fa servir com a substitut natural del sabó.



Rudraksha (Ealenocarpus ganitrus)
Aquesta llavor taronjosa prové de l'arbre de mateix nom que creix a l'Himalaia, Nepal, Indonèsia, Sud-est asiàtic i Austràlia. Als països hindús, aquesta llavor es fa sevir per a fabricar els malas o rosaris hindús que es composes de 108 peces.


Ojo de buey (Mucuna urens)
Aquesta peça marró i grossa (entre 3 i 4 cm.) és la llavor d'una liana tropical i pren el nom de la semblança que té amb un ull de bou. Són ideals per a confeccionar bijuteria perquè són boniques, naturals i resistents.

Altres llavors:

Pelinut (Filipines)
Buri (Filipines)

Ipil (Filipines)
Llavors d'acacia (Filipines)


Ja veieu la multitud de materials naturals que tenim al nostre abast. En un proper post us parlaré de la fusta i el coco. Fins aviat!

21 de juliol 2009

No tanquem per vacances!

Guiats per la nostra fèrria ètica de treball i vocació de servei...

Aquest any tampoc tanquem per vacances! La botiga està oberta en l'horari habitual!


Algunes recomanacions interessants i interessades per als que sí que teniu vacances:

- Per als que aneu a passar l'estiu al poble: aprofiteu aquestes llargues tardes d'estiu per fer tots aquells collarets i arracades que teniu pendents de fa mesos. I a la nit, a lluir-los de Festa Major!!

- Per als que aneu a passar l'estiu a casa d'un amic: porteu-li una peça de bijuteria feta per vosaltres mateixos i regaleu-li. Segur que triomfa i us deixa quedar més dies!

- Per als que teniu nens: feu un taller de bijuteria bàsica i entreteniu-los tot el matí. Però us aviso que no em faig responsable que totes les boletes acabin a terra!

- Si aneu a països exòtics, aprofiteu per buscar peces curioses als mercats locals. En els llocs més insospitats es poden trobar autèntiques meravelles.

-Si no us moveu de la ciutat, no us desanimeu, que a Marudama tenim obert. Feu una festa-taller de bijuteria amb les vostres amigues i amics i poseu-vos tots a fer collarets entre mojito i mojito!

Ja veieu, aquí tenim solucions per a tot. Però sobretot el que volem és desitjar-vos un molt bon estiu!!!

06 de juliol 2009

Fil encerat

Finalment i després que molts dels nostres client ens ho demanessin, podeu trobar a Marudama una gran varietat de colors de polièster encerat.
Ja fa temps que treballava amb el fil de lli, que és d'un gruix similar i que té una gamma de colors molt àmplia. El lli és un fil força resistent, és més, tradicionalment es fa servir per a relligar els llibres i també el fan servir els sabaters per cosir! Així i tot, quan s'empra en bijuteria, de vegades no aguanta tot el que voldríem...

Doncs bé, aquest fil de polièster és molt resistent. A més, com que està encerat, es poden cremar les puntes o els nusos i queda ben fixat. És un fil que es fa servir sobretot pel macramé i mireu quins colors!



Us he de confessar, però, que jo encara segueixo preferint el fil de lli, no se per què...

02 de juliol 2009

Peces de terracota de Mali

Si heu passat en els darrers temps per la botiga, potser us haureu fixat en aquestes peces de fang que provenen de Mali i amb les que es poden fer collarets molt vistosos, ja que tenen una mida considerable ( entre 2,5 i 3,5 cm.) i pesen bastant!





Doncs bé, aquestes peces tenen una història molt curiosa, ja que originalment no es feien servir per a fer collarets o polseres, sinó que eren fusaioles o torteres, un terme arqueològic que es refereix a les peces de terrissa amb un orifici central que es posaven a l'extrem inferior del fus per a tòrcer el fil.
Si mireu la il·lustració, veureu com antigament es duia a terme el procés de la filatura, és a dir com es convertien les diferents fibres d'origen vegetal (cotó, lli) o animal (llana) en fil. En una part d'aquest procés, s'agafaven les fibres ja netes i es convertien en fil, enrotllant-les amb ajuda de la filosa (el bastó) i de la fusaiola (estri circular que hi ha sota la filosa). La filadora aguantava les fibres i feia girar el bastó com si fos una baldufa. Les fibres s'anaven enrotllant i formaven el fil.


Fa pocs anys, alguns col·leccionistes occidentals (sobretot americans i anglesos) de granadura es van començar a interessar per aquests objectes enigmàtics i van començar a comprar en mercats i basars fusaioles antigues que després es venien a d'altres col·leccionistes o amants de la granadura i la bijuteria i així es va anar coneixent i popularitzant aquesta peça.

Ara bé, les peces de terracota que trobareu a Marudama no són antigues. Són rèpliques modernes d'antigues fusaioles i és que els artesans de Djenné en veure l'èxit que tenien les fusaioles antigues, van començar a fabricar rèpliques destinades exclusivament a confeccionar collarets i altres peces de bijuteria. En el segon links que hi ha sota, podeu consultar un article extensíssim sobre la fabricació moderna de fusaioles amb fotos excel·lents i podreu comprovar que tot i que siguin peces contemporànies, es fabriquen de manera totalment tradicional i artesana.




Em sembla molt curiós que aquests petits objectes, que estaven totalment obsolets i destinats a desaparèixer, hagin pres una nova vida complint una funció totalment diferent a la original.

Si en voleu saber més:
Archäelogisches Fachwörterbuch
African Trade Beads

The Bead Database