Sempre m'ha semblat curiós constatar que la fabricació d'ornaments és una de les activitats més antigues que existeix: des de ben aviat, es calcula que fa uns 75.000 anys, els nostres avantpassats van començar a fer servir els materials naturals que tenien més a l'abast per a guarnir-se. De les llavors, fulles i flors que probablement devien fer servir, no ens en queden restes materials però sí d'altres matèries més dures com la pedra, les petxines o les dents i ossos d'animals que, foradades, servien per fabricar els collarets o arracades més antics que existeixen.
Avui han publicat un interessant article a El País sobre la troballa d'unes arracades a Jumilla de 2.300 anys d'antiguitat que m'ha fet recordar un retall d'un article de La Vanguardia que guardava des del 2004.
En aquest article es parla del descobriment de la granadura més antiga que s'ha trobat; 41 petxines foradades trobades a Sud-àfrica i que tenen una antiguitat de 75.000 anys. Els estudiosos relacionen la fabricació de ornaments amb l'aparició del pensament simbòlic.
Però no només és una activitat molt antiga, sinó que tot el tema de la ornamentació (i més en concret el tema de la granadura) es pot estudiar des d'una infinitat de camps, començant per l'arqueologia (una troballa de granadura pot ajudar a datar un jaciment sencer), la historia (cada època té la seva granadura), l'antropologia (els collarets per a nosaltres poden ser un simple accessori, però en societats tradicionals poden ser un símbol d'estatus), la història de l'art (estareu d'acord amb mi que la granadura és una obra d'art en miniatura!), la història de la tècnica (com es van tractar els diversos materials), l'economia (de vegades la granadura ha servit com a moneda)....
Amenaço amb més posts sobre història i cultura de la ornamentació. Esteu avisats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada