Marudama

2012-01-24T19:55:00.001+01:00

I això on ho poso?

No us ha passat mai que a l'hora de triar un collaret del vostre joier us trobeu que estan tots enredats? O que de sobte no trobeu la parella de les vostres arracades preferides? Si és així, potser és hora que endreceu i organitzeu les vostres joies.

Una de les maneres més clàssiques de guardar les vostres joies és en el típic joier. N'hi ha de moltíssimes menes, colors i mides!

Els pros: les vostres joies estaran ben protegides, fora de l'abast de gats i nens. En el cas de les joies de plata, el fet que estiguin tapades, fa que triguin més a enfosquir-se.

Els contres: Les joies estan una mica amagades i de vegades acabeu portant sempre el mateix perquè no estan ben a la vista. Els collarets s'enreden igual un cop dins la caixa, no sé com passa, però passa!

I si em permeteu un toc nostàlgic, no he pogut evitar recordar un joier musical que tenia quan era petita. M'encantava perquè a dins hi havia una ballarina que girava i girava i girava. Podia estar hores mirant-m'ho.
Sí, ja sé que és un pèl cursi, però m'encantava....

Una altra manera d'organitzar les vostres joies és penjant-les en un marc o en d'altres expositors.

Factory Alliance

Els pros: ho tindreu to a la vista i ben desenredat. Si mireu els links d'aquestes imatges, veureu que moltes d'aquestes propostes les podeu fer a casa fàcilment!

Arianna Belle

Els contres: Com deia abans, les joies estaran més a la vista, però també més a l'abast de les urpes dels gats o les mans destructores dels nens. Si teniu moltes joies, potser us saturarà tenir-les totes a la vista!


Appartment therapy

A Time for Everything

Urban Outfitters

I encara hi ha més maneres de guardar les vostres joies... sovint en recipients que no estan pensats per això originalment! Com ara aquesta ouera (també ho he vist fer amb glaçoneres)

O aquest preciós calaix de tipògraf reconvertit en un joier de paret.

Tonya Staab

O també podeu aprofitar tassetes i plats per a guardar tot tipus de bijuteria...

Pretty neat organizer

O complicar-ho encara més!

Who made it

I vosaltres, com guardeu les votres joies?

2011-12-07T17:01:00.001+01:00

Horari de Nadal 2011

Aquestes festes de nadal (fins el 6 de gener) la botiga estarà oberta de dilluns a dissabte d'11 a 14.00 hores i de 16.30 a 21.00 hores! El diumenge dia 18 també obrim.

Aprofitem també l'avinentesa per desitjar-vos un Bon Nadal i els millors auspicis pel proper any 2012!!

2011-11-09T18:34:00.001+01:00

Artesanies

Avui, mentre consultava el bloc de Kristina Klarin, sempre inspirador i creatiu, m'he trobat amb aquesta sorpresa, un llibre anomenat The New Artisans d'Olivier Dupon (Ed. Thames and Hudson).

És una novetat del passat mes d'octubre i fa un repàs de 60 artesans que a la seva manera han reinventat el concepte d'artesania i l'han modernitzat. El llibre té molt bona pinta i jo he corregut a encarregar-ne una còpia a la meva llibreria.

(imatges del bloc de Kristina Klarin, jo encara no tinc el llibre!)

La qüestió és que a més de molt bonic i recomanable, aquest llibre em va molt bé per parlar-vos d'una idea que em ronda pel cap fa molts anys i és:

Què és exactament l'artesania?

Per resumir la informació que he pogut recollir a diversos diccionaris i enciclopèdies, allò que defineix un artesà és que:

- Exerceix una activitat poc mecanitzada amb productes fets a mà

- Fa servir normalment tècniques i mètodes tradicionals

- Produeix quantitats limitades dels seus productes

- Treballa sol o amb un grup reduit de producció

- Dissenya els seus propis productes

Artesania vs DIY

Fins aquí, tot és prou clar. Ara bé, d'altra banda tinc la sensació que els darrers anys hi ha hagut un retorn feroç del DIY o Do It Yourself (Fes-ho tu mateix), un moviment popular que consisteix a fer-se un mateix la roba, joies, mobles o el que sigui. Probablement a causa de la uniformització salvatge de la societat actual, hi ha gent que no es conforma amb portar la mateixa roba, joies o bosses que tothom ha comprat a les grans superfícies i decideix fer-se-les a la seva manera. Normalment és un moviment amateur i sense més pretensions que passar l'estona fent una activitat que els agrada i finalment tenir una peça única que poden mostrar amb orgull o regalar-la i dir "l'he feta jo!"

Aquesta tendència a la creació de productes personals és fantàstica, però suposo que fer una cosa un mateix o fer una cosa a mà no implica immediatament que nosaltres siguem artesans i el que fem sigui una artesania. Per això cal alguna cosa més. Els artesans tenen un ofici, es passen anys aprenent, experimentant i coneixen la seva matèria com ningú. Son un experts i a més s'especialitzen en una disciplina concreta. En la majoria del casos, a més, els artesans agafen una matèria primera i la converteixen en una cosa totalment diferent: penseu en el fang i els ceramistes, el vímet i els cistellers, el cuir i els marroquiners.

En resum, el que em fa por és que es dilueixi el concepte d'artesania i que es perdi el respecte a l'etiqueta "fet a mà".

Tradició, folklore, modernitat

D'altra banda, fa uns anys quan es parlava d'artesania, hom tendia a pensar immediatament o bé en un hippy eivissenc o bé en un iaio de 100 anys que fa flautes de canya, és a dir l'artesania era un reducte folklòric una mica caduc i desfassat, una cosa que es comprava com a souvenir i poc més

Però ja sabeu que diuen que "tot torna" i afortunadament avui en dia hi ha un corrent molt actiu de creadors que han recuperat la dignitat i l'essència de l'artesania i que l'han modernitzada.

D'una banda hi ha els artesans tradicionals, que han mantingut els oficis antics amb les tècniques originals per fer objectes de qualitat i valor. I d'altra banda, hi ha els nous artesans, aquells que o bé han recuperat tècniques tradicionals per fer dissenys nous (per exeple l'amigurumi, que aprofita una tècnica ja coneguda per fer dissenys nous)

o els nous ceramistes

També hi ha els artesans que segueixen també tècniques tradicionals, però que fan servir matèries primes diferents, com ara la joieria amb feltre o amb paper

I finalment, hi ha els artesans que aprofiten dissenys tradicionals o folkòrics per fer objectes moderns

(Echino)

En fi,espero no haver-vos avorrit massa i espero els vostres comentaris! Un record per tots els artesans, els nous i els de sempre!!!

2011-10-24T19:42:00.002+02:00

Petit secret

Fa pocs dies van arribar a Marudama aquests penjollets ( d'uns 12 mm de diàmetre) que no només són bonics, sinó que a més es poden obrir i guardar-hi algun tresor o secret.

Ha de ser un tresor ben i ben petit, però....

En podeu fer un bonic collaret amb cadena o fins i tot una polsera!

2011-10-20T16:40:00.001+02:00

Ceràmica grega

Tornem a engegar el bloc de Marudama després d'una llarguíssima pausa, inexcusable, però tornem a ser aquí. I us volia presentar la darrera novetat que he posat a la venda, perquè n'estic encantada. Es tracta d'una petita selecció (que podria fer-se més gran depenent de la demanda) de peces de ceràmica fetes a Grècia, d'una petita empresa familiar.

Aquestes peces són precioses, de colors vivíssims, formes harmòniques i textura molt agradable. Mireu, mireu, aquesta combinació de blaus segur que us fa pensar en una illa de les Cíclades...

Òbviament, la ceràmica és un material una mica delicat, cal tractar-lo amb carinyo, però val la pena, us ho asseguro!

2011-07-21T16:18:00.002+02:00

Horari estiu 2011

Aquest estiu a Marudama us atendrem en l'horari normal, de dilluns a dijous de 16.00 a 21.00 i divendres i dissabtes de 11 a 14h i de 16.30 a 21.00h. O sigui que si sou a Barcelona, us hi esperem!

A l'agost, però, tancarem el 10, 11, 12 i 13 d'agost

I tornarem a obrir amb forces renovades per les Festes de Gràcia,

Aprofitem per desitjar-vos molt bon estiu i bones vacances.

2011-06-04T21:00:00.002+02:00

Projectes per a fer amb nens ( i III)

Avui acabo amb la mini-secció de bijuteria pensada per fer amb nens amb un llistat de blocs, tutorials i pàgines web on hi trobareu idees i inspiració.

- Polseres de nusos (dites de l'amistat). Fàcils i molt boniques, vegeu-ne les instruccions a la pàgina CharHadas

- Un altre tipus de manualitat que torna bojos a alguns nens són les figures fetes amb granadura. Hi ha infinitat de models! Podeu veure algun exemple dels animals que es poden fer aquí i un llistat de llibres en cas que vulgueu ampliar coneixements. Us aviso que si els vostres nens s'aficionen a això, tindreu la casa plena de figuretes de granadura i tindreu uns 50 clauers de granotes...

- Una altra idea molt bonica, fàcil, entretinguda i barata és fer granadura de paper. Aquí en veureu un exemple.

- I el típic collaret de pasta de Skip to my Lou? Un clàssic que mai passa de moda. I ara, en colors! Només heu de tenyir la pasta amb colorant alimentari líquid o tinta.

- Una idea que em va semblar molt bonica per a fer collarets i polseres amb feltre de Purlbee.

- I si després d'una excursió al riu o a la platja arribeu carregats de còdols i pedres, a Decoideas teniu unes idees per pintar-les i després fer-ne anells o collarets.

Altres llocs més exahustius són Manualidades para niños (de ConMisHijos), amb idees molt interessants i senzilles per fer amb nens. Un bloc espectacular és The Magic onions, en anglès, que de tantes idees i projectes, francament, pot estressar. No es pot ser TAN creatiu. Però tot el que ensenyen és bonic.

En fi, em sembla que de moment ja tindreu prou material per entretenir els nens durant una eternitat!!!

2011-05-26T18:03:00.008+02:00

Projectes per a fer amb nens (II)

Ara que arriba l'estiu, segur que molts de vosaltres necessitareu mil maneres de distreure els nens durant les vacances i és per això que us segueixo proposant alguns projectes per als més petits.

Trena de colors

Per lligar tots aquests fils, hi ha un sistema molt fàcil i pràctic, però ho ha de fer un adult, sobretot! Agafeu les sis puntes del fil i cremeu-les una mica. Com que el fil és de polièster, es desfarà una mica i aleshores (quan el fil estigui tou, però no cremi) haureu de prémer els fils perquè es quedin enganxats entre ells. Vigileu de no cremar-vos, i si no ho veieu clar, enlloc de cremar el fil el que podeu fer és cosir-los amb unes puntades de fil. O òbviament, hi podeu posar una tanca clàssica.

Jo he pensat que aquesta trena es podria fer servir tant com a collaret com a polsera i per tant, he passat un fil per entremig de la trena, un per cada banda, prou llarg com per lligar-lo al coll o fer doble volta al canell.

Se li passa una bola de vidre, i es fa un nus per fixar-la.

Collaret de mar

I seguidament, us vull donar una idea per reciclar totes les petxines i cargols que agafeu a la platja (només si estan foradats, però). Els que jo he fet servir, els podeu trobar a la botiga.

Necessitareu cargols i cargolines, potser alguna bola de fusta marró i fil de cotó o cuir de color terra d' 1 mm. Ara es tracta d'anar enfilant els cargols en l'ordre que més us agradi, intercalant-hi les boles de fusta i fent un nus entremig.

Quan ho tingueu tot passat, podeu tanca el collaret fent un nus doble senzill. Es tracta que creueu els fils i feu un nus en cada direcció.

I ja està, ja tindreu un collaret ben estiuenc.

2011-05-20T18:41:00.011+02:00

Projectes per a fer amb nens (I)

Us voldria proposar alguns projectes fàcils i vistosos per a que facin els nens. És una activitat molt gratificant per a ells perquè no només s'ho passen bé en el procés, sinó que després tenen una joia per lluir i a més, l'han feta ells!! Quan els nens facin bijuteria heu de tenir en compte unes quantes coses bàsiques:

- No deixau a mà objectes punxeguts, tallants o cola d'impacte (sé que és una obvietat però em quedo més tranquil·la dient-ho).

- Adeqüeu els projectes a l'edat i l'habilitat dels nens. Per la meva experiència, a partir de tres anys ja tenen força habilitat manual, però necessitaran ajuda.

- Ajudeu-los a posar les tanques o a tancar els collarets. És la part més avorrida i frustrant.

- Busqueu peces vistoses i de forat gran. Si costa molt passar el fil pel forat, els nens es cansen de seguida!

Doncs ja podem començar:

El collaret de flors

Res més fàcil de fer i només necessitareu un metre de fil i unes quantes boles (jo n'he fet servir 45).

Es tracta de passar les boles en grups de 5 i tornar a passar el fil per dins la primera bola que heu passat. Estireu del fil i ja tindreu una flor.

Un cop hàgiu fet tantes flors com vulgueu, podeu tancar el collaret passant els dos extrems del fil per dins d'una de les boles.

Polseres elàstiques

El millor de les polseres fetes amb goma és que són molt fàcils de fer, es tanquen amb un simple nus i després us les podeu treure i posar amb comoditat. Jo he triat una combinació molt llampant en què alterno els cubs de fusta amb els separadors grocs de vidre, però podeu fer-les de milers de maneres. Abans de tancar-les, assegureu-vos que tinguin la mida correcta!

La setmana que ve, més.

2011-04-14T18:13:00.002+02:00

Flors i violes

D'aquí una setmana és Sant Jordi i pensant en aquesta efemèride he fet una recapitulació de les peces que hi ha a Marudama amb roses a veure si algú s'anima a regalar o a fer-se alguna peça de bijuteria de cara a dissabte vinent. Jo crec que em faré unes arracades amb les roses vermelles pel dia de Sant Jordi....
Per cert, regalar un penjoll amb motius florals o unes arracades no us eximeix en cap cas de regalar una rosa natural a la vostra estimada, faltaria més! Hi ha coses que són sagrades, oi?

Bon Sant Jordi i bona setmana santa a tothom!

2011-03-31T16:55:00.011+02:00

Polseres de primavera

S'acosta el moment de canviar els abrics per la màniga curta i els tirants i ja que tindreu els canells al descobert, podeu aprofitar per lluir aquesta polsera. És molt fàcil de fer i resulta molt afavoridora.

Per fer-la, necessitareu (per una polsera d'uns 19 cm.):

- 3 models diferents de granets de vidre (entre 8 i 11 peces)
- 8 bastonets de llautó amb el cap en forma d'anella (de 2.5 cm)
- 16 boletes de llautó d'uns 2.5 mm
- 9 anelles ovalades o un tros de cadena amb baules ovalades
- Tanca de mosquetó
- Alicates planes, rodones i de tall

Per començar, enfileu en un bastó amb anella una bola de llautó, una o dos peces de vidre i una bola de llautó.

Ara amb les alicates de boca rodona feu una anella a l'extrem del bastó (pot ser que us sobri un tros de bastó, en aquest cas l'heu de tallar abans de fer l'anella)

Repetiu aquesta operació amb tots els bastonets i peces de vidre fins que els tingueu tot muntats.

Ara heu d'unir totes aquestes peces, intercalant-hi les anelles ovalades.

Per obrir i tancar les anelles és més fàcil fer-ho amb dues alicates, una a cada banda. Les anelles no s'han d'obrir fent força cap a les bandes perquè es deforma. La manera correcta d'obrir-les és fent força amb una de les alicates cap a un mateix i amb l'altra cap a fora ( si no s'entén, digueu-m'ho que penjaré un vídeo breu)

Un cop enganxades totes les anelles ( sobretot tanqueu-les bé!!) només falta afegir la tanca i ja està. Heu de tenir en compte que depenent de la mida del vostre canell pot ser que hàgiu d'afegir una o dues anelles o treure'n una. És qüestió que aneu fent proves fins que trobeu la vostra mida.

I si us ha agradat, ho podeu fer en d'altres colors... o també com a collaret!

2011-03-18T17:01:00.009+01:00

Anells (i III)

Acabaré aquesta sèrie de posts dedicats als anells amb una compilació de tutorials que podeu trobar a internet per fer diferents tipus d'anell sense base, ja sigui amb filferro, granadura, cuir o d'altres materials. Espero que us agradi, perquè realment hi ha propostes molt originals!

Anells amb granadura

Aquesta tècnica consisteix a teixir amb fil i granadura (normalment de mida molt petita) fins a aconseguir un anell. Hi ha dissenys molt fàcils com el de la fotografia que podeu trobar aquí o d'altres molt més complexos com aquests.

Anells de cuir (nus turc)

Aquest tipus de nus, que curiosament en anglès s'anomena Spanish knot, us permetrà fer anells molt vistosos. Consulteu aquest tutorial o aquest altre.

I guaiteu quina proposta més original i divertida. Es tracta de fer un anell aprofitant algun tros de cable elèctric! Podeu veure com es fa aquí.

Anells amb filferro
Amb filferro de coure, llautó, plata o alumini es poden fer anells tan bonics com aquests. També podeu consultar aquest vídeo.

2011-02-24T20:07:00.014+01:00

Anells (II)

Avui us parlaré de les bases d'anell tipus regadora o amb anelles. Si en el cas de les bases planes, es tractava d'enganxar les peces escollides, en aquest cas es tracta de cosir o d'unir a base d'anelles. M'explico.

Aquesta és una base de regadora i ja deveu imaginar que es diu així perquè recorda la boca de una regadora.

i aquesta una base d'anell amb anelles

És molt fàcil fer anells amb aquestes bases! Si voleu veure un exemple per fer amb la base amb anelles podeu consultar aquest post. I pel que fa a la base de regadora ara us explicaré com funciona amb un exemple concret.

Aquest tipus d'anell es pot fer amb la base regadora i òbviament podeu triar el color de peces que més us agradi i podeu posar més o menys peces. Això sí, de vegades aquests anells queden millor amb peces facetades com ara aquestes

Per fer aquest anell necessitareu:

- Peces variades (entre 4 i 6) de la forma i color que preferiu
- 1 metre aprox. de niló o de filferro molt fi
- 6 boles de plata de 3mm
- 1 base d'anell regadora

El primer que hem de fer és lligar el fil de niló a la base d'anell (en la foto he fet servir un fil blau per a que es vegi millor). Per a fer-ho hem de passar els dos extrems del fil per dos forats consecutius

Fem un nus...

I ja tenim el fil assegurat per començar a posar les peces. Primer passarem el fil per una de les boles de vidre, després per la bola de plata i tornarem a passar el fil per la bola de vidre i pel mateix forat de l'anell. D'aquesta manera, la bola de plata servirà de tope.

I heu d'anar enfilant totes les peces fins que quedin en forma de pom. Per acabar l'anell és recomanable entortolligar el fil de niló al voltant de les peces per assegurar-les i fer un parell de nusos per rematar-ho. Crec que ho entendreu millor en aquest vídeo:

Us deixo alguns links i llocs on trobareu molts més models d'aquest tipus d'anell:

Anell de cristall de Bohèmia i filferro (vídeo)

Anell amb regadora i tupins (tutorial)

Anell amb base d'anelles (vídeo)

2011-02-24T17:20:00.016+01:00

Anells (I)

Fa unes setmanes un lector o lectora del blog em va suggerir que parlés d'anells i em va semblar molt bona idea i he trobat tant de material que em donarà (de moment) per tres posts ben farcits.

Hi ha moltíssimes tècniques per a fer anells, de totes formes i materials, i intentaré repassar les més importants.

En primer lloc es poden fer anells enganxant una peça amb superfície plana a una base d'anell. Es poden trobar bases d'anells de molts acabats, mides i formes. És la tècnica més senzilla que hi ha ja que es tracta d'agafar una base, com ara aquesta...

... i enganxar-hi una peça amb base plana com ara aquestes que podreu trobar ben aviat a Marudama. Son peces de resina fetes a mà especialment pensades per fer anells i amb uns colors ben vius i formes variades.

I en un moment tindreu un anell ben bonic. En el cas d'aquestes peces de resina, la cola tipus Super Glue o Loctite funciona molt bé.

De la mateixa manera hi podeu enganxar un botó que us agradi (foto de Craftzine),

una senzilla peça de feltre (foto de ideasmediterraneas.com)

O alguna cosa més treballada com aquestes creacions de Mariela Dias

una pedra plana (fotografia de elenarelucio.blogspot.com)

una petxina o un vidre trobats a la platja

o qualsevol cosa que se us acudeixi!!

Heu de tenir en compte, però, que la peça que feu servir tingui com a mínim una superfície prou plana, que estigui neta i que l'adhesiu que feu servir sigui el més adient per al vostre material (llegiu les instruccions del fabricant). De vegades si la superfície és molt poc porosa o massa fina es recomana llimar-la una mica abans d'enganxar-la. Si voleu més informació sobre coles i pegues podeu consultar aquest post.

Prepareu-vos perquè ben aviat tindreu més anells...

2011-01-19T17:28:00.007+01:00

Trèvols o flors?

Després d'una llarga pausa en el blog, reprenc l'activitat per ensenyar-vos com es pot fer aquest conjunt de collaret i arracades amb cadena i unes peces de llautó que trobareu a Marudama. És un disseny molt senzill, però molt afavoridor i es pot fer en diferents colors! Jo encara no he esbrinat si aquestes peces de llautó són més aviat trèvols o flors, però són boniques de tota manera.

Per fer aquest conjunt necessitareu 5 bastonets d'uns 4 cm., unes tanques d'arracada, dues anelles i una tanca de collaret, 5 peces en forma de flor i 5 boles d'un 5 o 6 cm del color que volgueu.

En primer lloc, heu d'agafar un bastonet i enfilar-hi una bola i passar-lo pel forat central de la flor.

Ara es tracta d'envoltar la flor amb el filferro en els tres passos que mostrem en les fotos:

Un cop fet això, cal tallar un tros de bastonet i fer una anelleta amb l'extrem del filferro.

Un cop hàgiu fet això cinc vegades, agafeu tres de les flors i pengeu-les de la cadena: un al centre i dues als costats.

I poseu una tanca al collaret enganxant-la amb les anelles. Per fer les arracades, només heu de penjar les flor de les tanques de ganxo i ja està, ja podeu estrenar conjunt. Per cert, podeu fer aquest conjunt amb boles de diferents colors, posant més o menys flors als collarets i fent-lo de diferents mides, és clar.

I aprofito l'avinentesa per dir-vos que si algú té alguna petició per a algun post, no dubti en demanar-ho i jo estaré encantada, perquè francament arriba un punt que resulta difícil trobar nous temes després de tant de temps!!

2010-12-08T20:07:00.004+01:00

The Birds

En efecte, Marudama ha estat envaïda pels ocells com a la pel·lícula de Hitchcock. Però no patiu que és una invasió pacífica i sense conseqüències....

Últimament he estat treballant en aquesta sèrie de penjolls de resina epoxi amb imatges d'ocells que provenen d'antics (vells) segells de correus d'arreu del món i que ara tenen el niu a Marudama. Si en voleu un, afanyeu-vos que volen!!

2010-12-05T21:41:00.003+01:00

Horari Nadal 2010

Sembla mentida però torna a ser Nadal. Per fer-vos una mica més fàcils les compres nadalenques a Marudama obrirem a partir del 13 de desembre i fins el 6 de gener matí i tarda de dilluns a dissabte (d'11 a 14h. i de 16.30 a 21.00 h).

Obrirem també el dimecres 8 de desembre i els diumenges 19 de desembre i 2 de gener de 16.00 a 21.00 hores.

No sé si serà un Nadal nevat com el de 1962 (com a les fotos d'aquest post) que va deixar la ciutat tan bonica i blanca, però sigui com sigui us desitjo molt bones festes!!!

2010-11-23T16:48:00.009+01:00

Moltes novetats!

Aquest novembre és una època de canvi i novetats a Marudama! Darrerament hem rebut un petit assortiment de fornitures en llautó. Són perfectes per combinar amb cadena, per a fer arracades o per combinar amb altres materials. Jo ja estic impacient per començar a fer coses amb aquestes peces tan boniques!

També hem rebut un quants caboixons de vidre i de plàstic.

Aquestes flors acríliques també poden donar molt de joc. Quins colors! No sé si m'agraden més els pastels de les primeres o els tons vius de les segones...

I a més a més, us vull presentar una nova línia de penjolls. N'hi ha de diferents formes, mides, disseny i preus, però tots estan fets a mà, un a un, amb resina epoxi. És un procés delicat i entretingut, però el resultat val la pena!

No em digueu que no us ho poso fàcil a l'hora de pensar en els regals de Nadal amb tantes novetats i varietat!

I a Marudama també hem renovat una mica la decoració i hem omplert la paret de quadres, miralls i làmines que ens fan companyia en les fosques tardes de tardor. Què us en sembla?

2010-10-18T20:33:00.006+02:00

Nou vidre reciclat de Ghana!!!

Directament des de Koforidua i de la regió Krobo ens han arribat aquestes peces de vidre reciclat, plenes de color. Acosteu-vos a Marudama ben aviat, no fos cas que s'acabéssin...

2010-10-18T16:05:00.009+02:00

Idees en color (II)

En aquest segon post sobre el color i les combinacions no us parlaré tant de teories, sinó d'alguns exemples concrets, que espero que us resultin pràctics a l'hora de confeccionar les vostres peces de bijuteria:

- En general, els color càlids combinen millor amb els daurat i els colors freds amb la plata.

- Si opteu per fer una combinació de colors molt atrevida, és millor triar un fil de color neutre com a base. I també, podeu triar peces de colors bàsics i combinar-les amb fils de colors més llampants.

- Jo sóc molt partidària de les combinacions de colors clàssiques: taronja amb taronja i vermell o groc; blau amb blau o blanc; verd amb verd o groc, rosa amb rosa o lila etc, però us animo a arriscar-vos i provar noves combinacions. Una altra aposta segura són els collarets multicolors, si dubteu, poseu tots els colors del cercle cromàtic i segur que queda molt bé i molt alegre.

- Una bona font d'inspiració pels vostres dissenys son per una banda la natura i per altra banda l'art.
No heu volgut mai fer un collaret amb els colors de la Cerdanya a la tardor? O unes arracades que imitin el vius colors de les cireres? La natura ens ofereix una interminable paleta de colors i combinacions cromàtiques que poden ajudar-nos i inspirar-nos.

D'altra banda, l'art i sobretot la pintura son també un bon recurs a l'hora de buscar idees i combinacions. Mireu si no els color d'aquests quadres de Rothko i Klee, impressionant!

I per últim, una reflexió. Sabíeu que hi ha una organització privada anomenada International Colour Authority que decideix amb dos anys d'antelació els colors i els tons que es "portaran" cada temporada? No us havíeu plantejat mai per què a totes les botigues de roba cada temporada hi trobem més o menys els mateixos color? Aquesta autoritat del color es dedica a decidir els colors que ompliran els nostres armaris, parets, sofàs i les nostres vides.
No m'entengueu malament, a Marudama som una empresa molt petita i no pretenem anar contracorrent, però el que us puc assegurar que sempre hi trobareu peces de totes formes i colors, independentment del que estigui de moda o no. Així, si un any en què no està de moda el taronja, vosaltres voleu tant sí com no un collaret taronja, ja sabeu on el trobareu.

2010-10-14T17:23:00.017+02:00

Idees en color (I)

Potser heu notat que fa setmanes que no actualitzava el blog i és que crec que el bloc estava passant per una crisi de creixement (és a dir: de què més puc parlar? no ho sé!! i coses així)
He trigat a recuperar-me, però sembla que la tardor i la pluja m'han fet marxar les teranyines del cervell i per fi he tornat amb un tema molt divertit, que espero que us agradi: consells i trucs per combinar els color en les vostres creacions de bijuteria.

Moltes vegades a la botiga, els clients em pregunten com es poden combinar els colors i jo, en primera instància, els dic que com vulguin, com els agradi. I realment crec que és important que el resultat us agradi, independentment de les regles o modes. Al final la opinió més important és la vostra. Però també hi ha algunes regles i idees que us poden orientar per crear aconseguir una bonica combinació de colors. En aquest primer post parlaré de les teories clàssiques de combinació del color, basades en el cercle cromàtic i en un segon post us donaré consells més personals.

La teoria clàssica del color:

Intentaré resumir en poques paraules les regles bàsiques de la teoria del color. Basant-vos en aquest cercle cromàtic es poden fer les següents combinacions:

- Combinació monocromàtica: consisteix a combinar diferents intensitats d'un mateix color. És una combinació poc arriscada, però segura, bonica i elegant.

- Combinació anàloga: consisteix a combinar cada color amb els que te a banda i banda, com ara el vermell amb el vermell-violeta o amb el vermell-taronja. Son combinacions una mica més alegres i harmonioses.

- Combinació complementària: cal combinar cada color amb el que està a la banda oposada de la roda, com el taronja i el blau, violeta i groc o vermell i verd. Son combinacions molt arriscades, amb un gran contrast entre colors, però poden resultar molt atractives. Diuen que els oposats s'atreuen...

Hi ha, però, una variació a la combinació complementària que consisteix a triar un color i els dos adjacents al seu complementari, com ara el vermell amb blau-verd i groc-verd; o blau amb vermell-taronja i groc-taronja. Aquesta combinació permet contrastar un color, sense els excessos de l'anterior combinació.
- Combinació triàdica: sona complicat, però consisteix simplement en triar els tres colors equidistants de la roda de colors. Per exemple, vermell-violeta+groc-taronja+blau-verd; o groc-verd+violeta+vermell. És una combinació harmònica i alhora molt rica en contrastos.

Fins aquí la concepció clàssica de la combinació de colors molt resumida (consulteu aquesta web si us interessa el tema). Tot i que pot resultar útil, no us deixeu coartar per aquestes regles de manera estricta, perquè com ja us he dit, si us agrada, és bonic.

2010-07-23T19:36:00.006+02:00

Per cert...

Aquest agost la botiga estarà oberta en l'horari habitual, així que us hi esperem!

Molt bon estiu a tots!

2010-06-10T20:33:00.012+02:00

Trucs, pistes i consells

El post d'avui està dedicat a resoldre els dubtes més freqüents dels clients de Marudama. Són coses que poden semblar òbvies si ja les sabeu, però si no, us recomanem que mireu els vídeos a veure si us ajuden!

1. Evitar errors.
Quan vulgueu fer un collaret o polsera de moltes peces, comenceu sempre pel mig del collaret i aneu avançant en paral·lel pels costat. D'aquesta manera, podreu anar rectificant si hi ha algun error.

2. En quin moment s'ha de posar la tanca?
És millor posar les tanques als collarets o polseres un cop hàgiu enfilat totes les peces i us hàgiu assegurat que no heu de rectificar res. Hi ha gent que lliga una part de la tanca al fil abans de fer el collaret perquè d'aquesta manera fa de topall i evita que caiguin les peces, però això també ho podeu evitar fent un nus a l'extrem del fil.

3. La mida justa
De vegades, un cop hem posat la tanca en un collaret o polsera, ens adonem que o bé les peces han quedat molt atapeïdes o bé hem deixat massa fil a la vista i tot balla.

Per a evitar-ho, us aconsello que acabeu de lligar el collaret amb la tanca posada de manera que la forma que tingui en tancar-ho sigui la mateixa que quan ens el posarem.
És a dir, primer enfilarem totes les peces, després posarem la tanca en una banda del fil, enganxarem la tanca a l'anella i finalment lligarem l'altre extrem del fil a l'anell. Sona complicat però en aquest vídeo ho veureu més clar (espero...).

4. El fil rebel
Pot ser desesperant que el fil no et passi per dins les peces. De vegades, el fil no passa i no hi ha res a fer, però de vegades això passa perquè el fil es despunta. En aquest cas hem de posar una mica de cola al fil per tal d'endurir-lo i tallar la punta de forma esbiaixada per a que funcioni com una agulla.

D'altra banda, no serveix de res empènyer el fil dins les peces o burxar i fer força tal com veieu en la primera part del vídeo següent, perquè quanta més força fem, més es despunta i s'encalla. El millor és posar el fil molt recte, tallar-lo en biaix i si tot i així no passa, enrosqueu-lo com en la segona part del vídeo:

5. Dos fils rebels
Aquest truc és molt senzill, però us pot ajudar. Quan tingueu dos fils gruixuts i els hàgiu de fer passar per una peça, lligueu-hi un fil més finet i passarà molt més fàcilment:

6. Cinta plana
En bijuteria es fan servir cert tipus de cintes com l'organdí, la cinta de ras o la pell girada. De vegades és difícil de fer-les passar per les peces, però el millor és tallar-les per la meitat, passar la part més prima i estirar el fil. Vegeu el vídeo:

7. Posar límits

De vegades tenim una peça amb el forat molt gros i en canvi el fil és molt finet i si feu un nus la peça s'escapa. En aquest cas, podeu intentar de fer aquest nus:

8. Nus doble

Hi ha un altre tipus de nus molt decoratiu i que podeu fer servir amb fils gruixut:

9. Nus corredís

El nus ajustable o corredís és molt fàcil de fer i molt pràctic. Mireu com es fa:

10. Arracades

Aprofito per penjar un vídeo per que veieu com es fan les arracades

11. Com es tanca el fil de silicona?
Molt sovint ens pregunten com es fa el nus en el fil de silicona per a que no es desfaci. Jo crec que la millor manera és la que ensenyo en el vídeo següent i a més és molt fàcil. S'ha de fer un nus senzill i després un segon nus amb cada extrem del fil:

12. Com es poden enfilar ràpidament les peces més petites?
En un post anterior ja us vaig explicar que hi ha una manera d'enfilar ràpidament la rocalla o la granissa més petita. Es tracta de omplir un bol amb les boletes i fer servir un fil prou rígid o posar una agulla a la punta del fil. Amb un moviment de canell aconseguireu anar "pescant" les boletes sense haver-les d'enfilar una a una. Val la pena!

Espero que algun d'aquests vídeos us hagin ajudat. Si en voleu algun altre, accepto suggeriments!

2010-05-19T17:23:00.007+02:00

Novetats!

Si us apropeu a Marudama, hi trobareu novetats molt sucoses i especials com ara aquests peixets de cuir (42 x 23 mm.) que poden servir per arracades, collarets, clauers, arracades o fins i tot per decorar bosses!

Una altra novetat són aquests penjollets de llautó esmaltats en vermell i en verd (19 mm. de diàmetre), perfectes per fer arracades i que no pesen gens!

I de vidre tenim dos nous models en diferents colors, de gran qualitat i múltiples possibilitats.

Espero que us agradi!

2010-04-30T18:47:00.003+02:00

Fantasia veneciana

Si mai heu anat a Venècia potser haureu comprovat que a part de ser una ciutat preciosa, plena de góndoles, ponts, canals i turistes, també està farcida de botigues de granadura de vidre.
I no és casualitat, perquè Venècia va ser a finals de l'edat mitjana una potència mundial en la fabricació de tot tipus de peces de vidre i també en el disseny i creació de granadura de vidre. Les peces que es van fabricar allà, van recórrer el món. Us en faig cinc cèntims.

A mitjans del segle XIV Venècia era la capital mundial en la fabricació de vidre. Els artesans de la ciutat havien anat adaptant les antigues tècniques d'Egipte i Fenícia, fins a arribar a un alt nivell de mestria. El 1292 els tallers es van traslladar a la veïna illa de Murano, on els artesans hi vivien aïllats i no podien revelar els secrets de la fabricació dels vidre, sota condemna a mort.

Pioners en disseny...
Els venecians van anar sofisticant les seves tècniques i fins i tot van inventar diferents tipus de granadura que amb el temps es van estendre per tot el món. Aquí en tenim uns exemples:

Chevron: Aquest tipus de granadura es fabrica intercalant capes de vidre de diferents colors longitudinalment fins a tenir un tub llarg. Es talla el tub i s'esmolen les vores com si fos un llapis i apareix el disseny. És difícil d'explicar, fent un símil una mica inexacte però molt clar, és com fer un rotllo de sushi de vidre i quan el talles, es veu tot el farcit i les diferents capes...

Millerfiori: En italià significa mil flors i exactament això és el que és. Són peces molt sofisticades tècnicament, ja que el procés és bastant complex. Primer cal tenir diferents barretes amb dissenys tipus chevron, com aquests.

Es tallen capes fines d'aquestes barretes i s'enganxen en una peça de vidre més gran. Quan s'escalfa la peça al forn, els diferents tipus de vidre es fonen i formen una sola peça. Mireu aquí i ho veureu claríssim.

Aventurina: En el exemples anteriors, ja haureu vist que els dissenys venecians són més aviats vistosos... i què hi ha més vistós que un bon to metalitzat. Doncs bé, els venecians van desenvolupar una tècnica durant el segle XVII que permetia fer vidre de tons daurats i coure. Tot i que l'aventurina és el nom d'un mineral natural, també s'anomena així al tipus de vidre que conté cristallets de coure i que permet donar una lluïssor especial a la granadura.

Vidre bufat: Tot i ser especialment fràgils i lleugeres com bombolles de sabó, els venecians s'han atrevit també amb la granadura de vidre bufat.

Trade beads o com Venècia va conquerir l'Àfrica.

Des de finals del segle XV i fins al segle XIX els europeus que anaven a l'Àfrica Occidental a la recerca d'or, esclaus, ivori etc. feien servir com a moneda de canvi, entre d'altres coses, granadura de vidre fabricada als tallers de Murano, Bohèmia i Holanda.
Milions d'aquestes peces, que en anglès s'anomenen trade beads (granadura d'intercanvi), es van introduir a l'Àfrica durant quatre segles i els fabricants europeus van produir milers de dissenys, especialment destinats al continent africà.

Però aquesta història tan sinistra, té un final irònic i estrany. Amb el pas del temps, aquestes peces han anat guanyant valor i prestigi entre els col·leccionistes de granadura europeus i americans. D'aquesta manera, la granadura està fent el camí invers de l'Àfrica a Europa, segles més tard i a uns preus altíssims.

2010-04-08T17:13:00.006+02:00

Però si semblen caramels!

Aquesta frase és molt comuna entre la gent que entra per primer cop a Marudama i és que algunes de les peces de vidre tenen uns colors tan vius que realment semblen dolços. Fa pocs dies vam rebre algunes novetats de cara a la primavera. En primer lloc, aquestes peces d'uns 1,5 cm. en tres colors:

En segon lloc, hem rebut nous colors d'aquesta peça que ja és un clàssic a la botiga:

I vosaltres que preferiu, els colors mats o els transparents?!

2010-02-24T16:19:00.011+01:00

De cara a la primavera

Encara que sembli mentida, de seguida arribarà el bon temps i he volgut proposar-vos de fer aquest conjunt de collaret i arracades de tons turqueses i blancs molt afavoridor i alegre.

Per fer aquest conjunt necessitareu:

Collaret
1 m. de cable d'acer de 0,38mm.
1 tanca + 1 anella + 2 xafes
5/7 grams de vidrets verd turquesa
6 peces ovalades transparents
7 peces mate turquesa
16 llàgrimes glassejades
22 boles verd mate 6mm.

Arracades
40 cm. de cable d'acer de 0,6 mm.
4 xafes
1 parell de tanques d'arracada
1 gr. de vidrets verd turquesa
6 boles de colors transparent o turquesa

El collaret és molt fàcil de fer, s'han d'alternar uns 8 vidrets de color verd turquesa i les peces més grans en l'ordre que veieu a la foto. Un cop enfilades totes les peces, tanqueu el collaret amb les xafes.

(1 bola verda de 4mm + 2 llàgrimes + bola verda de 4mm + peça plana mate +bola verda 4 mm. + peça transparent ratllada.)

En aquest collaret fem servir peces de rocalla o vidrets, el que en francès s'anomena rocaille, en castellà mostacilla o abalorios, i en anglès seed beads peces molt i molt petites de vidre que es fan servir molt en bijuteria i també per a brodar sobre roba. No hi ha cap paraula en català per anomenar aquest tipus de granadura, però m'imagino que si parlem de granissa, vidrets o rocalla, ja ens entenem.

Com que són peces de vidre molt petites, costen d'enfilar, però hi ha una manera més ràpida de fer-ho. Heu de posar totes les peces de rocailla en un bol i agafar un extrem del cable d'acer i fer-lo servir com si fos una agulla per "pescar" la rocalla. Mireu el vídeo i us quedarà més clar:

No cal que el número de peces de rocailla que hi intercaleu siguin exactament vuit, sinó que pot ser una mica irregular. Com sempre, podeu adaptar aquesta idea al vostre gust, ja sigui modificant la mida, el color o la forma de les peces.

Les arracades són molt ràpides de fer. Heu d'enfilar les peces de vidre de manera que quedin simètriques.

Creueu el cable d'acer per dins de les dues xafes i xafeu-les, deixant un espai de 3mm. entre les dues.

Poseu les tanques de l'arracada entremig de les dues xafes i ja està!

Podeu augmentar o disminuir el diàmetre dels aros al vostre gust.

2010-01-14T16:27:00.008+01:00

Adhesius, coles, pegues?

Entre els aficionats a la creació bijuteria sempre arriba el dia en què s'han d'enfrontar a l'etern dubte: quin adhesiu he de fer servir?

Doncs bé, la mala notícia és que no hi ha cap adhesiu ni cola perfecta, però deixeu-me donar-vos unes quantes pistes que potser us poden ser útils:

Els adhesius més utilitzats en bijuteria són: el cianocrilat, la resina epoxy i la cola termofusible.

- El cianocrilat és la cola d'impacte que es coneix com a Superglue.
El cianocrilat va molt bé per a posar sobre els nusos i fixar-los (excepte en el fil de silicona). També va bé posar una goteta d'aquesta cola sobre la punta del fil, abans de posar-hi un terminal o una xafa i assegurar la unió. Finalment, si poseu una mica de cola sobre la punta d'un fil i el talleu de forma esbiaixada, tindreu una agulla improvisada que us ajudarà a enfilar la granadura.

Ara bé, no és recomanable fer servir aquest adhesiu per a unions més fortes, o per a unir vidre amb vidre o metall amb metall. És a dir, per a enganxar una peça a una base d'anell o similar, és millor fer servir un altre tipus de cola.

- La resina epoxy és un tipus d'adhesiu molt comú que podeu trobar a ferreteries i drogueries en diferents marques com Araldit, Uhu, Ceys...
Normalment té dos components, que es presenten en dos tubs. Cal barrejar la cola amb l'enduridor a parts iguals i després aplicar sobre un dels material que s'ha d'unir.
És un molt bon adhesiu per a fer agulles de pit, anells i arracades de botó. En general, proporciona una bona unió, tot i que sempre és recomanable fer una prova en cada cas concret. Cal deixar assecar les peces unides sense tocar-les durant un mínim de 12 hores.

- La cola termofusible. Per a aplicar aquesta cola, cal una pistola elèctrica que escalfa i fon les barretes de cola. Es pot fer servir en els mateixos casos que l'epoxy i també uneix de manera segura. Va molt bé en els casos en què a més d'enganxar, s'han de omplir superfícies. Malgrat tot té un parell d'inconvenients: en primer lloc, si la cola no és de qualitat, pot ser que es torni groga amb el temps i perdi l'adherència. En segon lloc, la temperatura a què surt la cola és altíssima i crema molt. Per experiència pròpia, us dic que pot arribar a fer moolt de mal, així que aneu amb molt de compte.
En canvi, un cop surt la cola de la pistola, triga molt poc a refredar-se i a assecar-se.

En tots els casos, cal seguir les instruccions dels fabricants i respectar el temps que s'ha d'assecar. Les superfícies han d'estar netes i de vegades es recomana netejar-les amb alcohol per treure els greixos.

Alguns professionals recomanen llimar una mica les superfícies que s'han d'unir, sobretot si són poc poroses, per ajudar a l'adhesió. També és una bona idea primer provar la cola en un lloc on no es vegi gaire i així veureu els efectes que té sobre el material. Hi ha coles tan agressives que poden malmetre alguns esmalts o pàtines!

En resum, experimenteu i proveu els resultats, ja que al mercat hi ha moltes marques i productes diferents i al final, trobareu els vostres adhesius de capçalera! Bona sort!

2009-12-04T13:00:00.004+01:00

Horari de Nadal 2009

Marudama amplia el seu horari des del 9 de desembre fins el 7 de gener per a facilitar-vos les compres nadalenques:

Obrim de dilluns a dissabte de 11.00 a 14.00 h. i de 16.30 a 21.00

També obrirem el diumenge 20 de desembre i el 3 de gener!

Us recordem que a Marudama hi podeu trobar un gran assortit de granadura, fornitures i fils per fer les vostres creacions. Penseu que un regal fet per vosaltres, és més que un regal!
Si no teniu temps o ganes, també podeu comprar collarets, arracades, anells o polseres fetes per nosaltres!

Molt bones festes i fins aviat!

2009-11-20T16:23:00.006+01:00

Encadenats

Potser alguns de vosaltres ja sabíeu que a Marudama hi tenim tres tipus de cadena de plata de llei...
Doncs, a partir d'ara, també hi podeu trobar tres menes de cadena de ferro amb acabat or vell (o bronze) que us ajudaran a fer realitat els vostres projectes creatius. Són cadenes de gran qualitat, molt sòlides i a un preu raonable. Les mides són de d'esquerra a dreta: 2,5mm., 4mm. i 5,5mm.

Jo de moment ja he fet una sèrie de collarets amb la cadena més fina...

2009-11-17T17:09:00.010+01:00

Tal com us vaig dir, avui explicaré com fer aquest conjunt de collaret i arracades amb les peces de fusta que recentment han arribat a Marudama.

És realment molt fàcil de fer, sense gaires complicacions, però el resultat és força vistós. La llargada d'aquest collaret és d'uns 50 cm., però podeu adaptar-lo al vostre gust. I pel que fa al color, hi ha peces en fúcsia, verd, blau, negre, marró i blanc.

Materials:

3 metres de fil de lli
22 peces cúbiques de fusta
1 tanca de collaret
1 parell de tanques d'arracada
2 tapanusos
(alicates planes)

COLLARET
1. Talleu 4 trossos de fil d'uns 65 cm cadascun (us sobraran 40 cm, que fareu servir per les arracades)

2. Feu un nus a uns 13 cm. de la punta dels fils de manera que el uniu tots quatre.

3. En fileu una a una les peces de fusta tot fent-hi un nus per fixar-les. Aquesta manera de fixar les peces resulta molt útil quan el forat de la peça és molt gran i el fil molt finet.

Si no us queda clar com fer el nus, consulteu aquest vídeo:

4. Poseu cinc peces a cada fil de manera que quedin alternades fins que us quedi més o menys així.

5. Feu un nus amb els quatre fils a l'altre extrem.

6. Poseu-hi la tanca i llestos.

ARRACADES
1. Talleu dos trossos d'uns 20 cm. de fil de lli. Passeu-hi una peça de fusta.

2. Enfileu el tapanusos obert pels dos extrems del fil i feu un nus normal al capdamunt. Podeu regular la llargada de l'arracada al vostre gust.

3. Tanqueu amb delicadesa el tapanusos amb unes alicates planes.

4. Poseu.hi les tanques i ja està!

2009-11-05T17:36:00.010+01:00

Moltes novetats!

A partir d'avui podeu trobar a Marudama noves peces de material natural, molt i molt especials.

En primer lloc, mireu aquests cubs de fusta (12mm x 12 mm), una forma bàsica de colors vius que us serviran per fer mil i un dissenys diferents. Surten molt bé de preu i són de factura xinesa.

Aquí teniu un exemple del que podeu fer. Més endavant faré un post explicant com podeu fer aquest conjunt de collaret i arracades.

També us oferim nous models de peces de coco de Filipines amb unes formes molt originals i elegants, que queden molt bé soles o combinades amb altres peces de materials naturals.

I què us sembla aquest altre conjunt? Ben aviat us explicaré com fer-lo!

I per si us sembla poc, també han arribat a Marudama aquestes petxines i cargolets de mar que donaran un toc exòtic i natural als vostres dissenys.

2009-11-04T18:45:00.006+01:00

Avui és novembre i demà, Nadal

Després d'aquesta llarga pausa, tornem amb forces renovades i preparats per encarar l'últim tram de l'any!
I per començar us presento la primera de les novetats de la temporada.

En un viatge recent al Japó vaig trobar aquests penjollets esmaltats amb imatges nipones... són molt bonics, però n'hi ha molt poquets. Si en voleu un, afanyeu-vos!

2009-09-23T17:37:00.016+02:00

Temps de verema

Aprofitant que és temps de raïm i de verema, avui us ensenyaré a fer aquest collaret amb unes peces en forma de llàgrima que sempre m'han recordat uns grans de raïm. Jo he triat les peces verdes, però a Marudama les podeu trobar també en rosa o transparent. Fent aquest collaret, practicareu la tècnica d'obrir i tancar anelles i de modelar el llautó amb les alicates.

Necessitareu:
7 peces de vidre en forma de llàgrima
11 varetes de llautó d'uns 4 cm
32 anelles de llautó d'uns 4mm.
1 anella de llautó d'uns 10mm.
4 boles de llautó de 6mm. de diàmetre
1 peça central de bronze
1m. de fil de pell girada
1 bola de fusta verd amb el forat gran
4 xafes de 3mm.
1 alicates de boca plana
1 alicates de boca rodona
1 tenalles de tall

En primer lloc, hem d'agafar les peces en forma de gota i 10 varetes de llautó. Enfileu la vareta en el forat de la peça i plegueu-la aproximadament per la meitat.

Cal enroscar una extrem de la vareta de llautó sobre ella mateixa, tal i com ensenyo a la fotografia.

Un cop s'ha fet això amb les 7 peces de vidre, farem cadenetes amb les anelles de 4mm. S'han d'obrir les anelles, unir-les i tancar-les molt ben tancades.

Hem d'aconseguir tenir un penjoll amb 10 anelles, dos amb 7 anelles i dos amb 5 anelles.

Ara prendrem l'anella més gran i hi penjarem totes les cadenetes.

Finalment obtindreu un penjoll així. Ara, agafeu la vareta de llautó que ens havia sobrat, obriu-ne l'anella i enganxeu-la a l'anella gran.

Tot seguit, hi enfilarem una boleta de llautó, la peça central de bronze i l'altra boleta de llautó.

S'ha de plegar l'extrem superior de la vareta de llautó amb les alicates de boca rodona, per tal de fer una anella. Ara ja tenim fet el penjoll que és la base del collaret.

Tot seguit us explicaré com tancar el collaret i és una manera molt fàcil i pràctica que podeu fer servir per a altres dissenys. Primer, passeu el penjoll pel fil de pell girada. Després, talleu els extrems del fil amb les tisores, rebaixant el gruix a la meitat.

Ara cal passar els dos extrems del fil per la bola de fusta verda. La idea és que els extrems del fil, com que són més fins, passaran sense problema per la bola, però per a que acabin de passar els fils, els haurem d'estirar una mica. Un cop fet això, la bola quedarà quieta allà on la deixem i d'aquesta manera es pot regular la mida del collaret.

Ho podríem deixar així, però per fer-ho més polit, hi posarem dues xafes i una bola de llautó a cada banda del fil.

Premeu les xafes amb les alicates i talleu el que sobri del fil.

i ja està, ja us podeu emprovar el vostre flamant collaret!

2009-09-09T15:29:00.002+02:00

7

Avui (9 del 9 del 2009!) fa exactament 7 anys que va obrir Marudama...i sembla que fos ahir!

Moltes gràcies a tots els que ens heu ajudat a tirar endavant aquest projecte, de debò!!

2009-09-07T16:53:00.019+02:00

Nusos

Els nusos són una part molt important a l'hora de fabricar les vostres peces de bijuteria, no només per la qüestió tècnica, sinó perquè també poden resultar molt decoratius. En els últims temps sembla que la bijuteria feta a base de nusos, només amb el fil o combinada amb granadura, s'ha posat molt de moda així que aprofitaré per fer un repàs d'alguns del diferents tipus de nusos més coneguts:

1. Nusos bàsics i nusos mariners

Si voleu repassar els nusos bàsics o buscar inspiració per a noves creacions, sempre podeu recórrer a les tècniques marineres.

Aquí us explico com fer nusos bàsics per tancar fils de nylon o silicona o com fer un nus corredís amb fil de cuir o cotó.

També podeu mirar alguns dels molts vídeos que hi ha a la xarxa i que potser us resultaran més fàcils de seguir, jo en recomano dos, per començar:
Nusos bàsics
Nus corredís

I com us deia, els nusos mariners també poden ser una gran ajuda a l'hora de tancar o embellir les vostres polseres, collarets o arracades.

2. Macramé
Tot i que en nom del"macramé" es van perpetrar veritables monstruositats al llarg dels anys 80 i 90, hem de recordar que aquesta tècnica per se és innòcua i que si es fa servir sense excessos i amb bon gust, ens pot oferir resultats molt satisfactoris.

Dit això, s'anomena macramé a la tècnica de teixir amb nusos i es creu que té orígens molt antics.
Avui en dia és una tècnica molt utilitzada, sobretot per fer peces de bijuteria amb un toc ètnic, combinant els fils amb llavors i peces de fusta o per a teixir polseres, collarets o cinturons prou bonics i de reminiscència hippy.

Si us voleu iniciar en el món del macramé només necessitareu una quantitat considerable de fil (de poliester encerat, cànem, perlé, seda, fil de cotó o terylene) i molta paciència. A les llibreries trobareu llibres sobre el tema i probablement també hi ha alguna revista. A sota trobareu alguns links per aprendre els pasos bàsics, però a la web trobareu infinitat de pàgines, tutorials i blogs dedicats a aquest tema.

Polseres de nusos
Nusos bàsics de macramé
Links a pàgines sobre macramé (en anglès)

3. Els nusos xinesos
Aquesta tècnica de nusos decoratius es practica a la Xina des de fa centenars d'anys. Es basa en 11 nusos bàsics i les seves variants i es diferencia del macramés en que només es fa servir una tira de fil, mentre que en el cas de macramé es necessiten com a mínim dues tires. Es poden aconseguir formes molt sofisticades i complexes, però també hi ha alguns nusos senzills que poden afegir un toc molt especial a les vostres creacions.

Aquí sota us poso tres links, però heu de saber que al mercat espanyol es pot trobar un llibre molt complet sobre el tema:

Nusos xinesos
Llibre sobre nusos xinesos
Nusos xinesos (pàgina molt completa, però en anglès)

Últimament també s'han posat de moda els nusos celtes. He observat que la tècnica i els resultat són molt similars al dels nusos xinesos, però també hi ha un llibre dedicat al tema que podeu trobar a les llibreries.

Espero que aquestes informacions us resultin útils i només em queda aconsellar-vos que tingueu paciència i seguiu atentament les instruccions. Potser val la pena començar amb els estils més senzills i a mida que agafeu confiança, aneu complicant la cosa.

2009-08-03T06:37:00.008+02:00

Guarnits de natura (II)

El coco és un material molt utilitzat en la fabricació de peces de bijuteria, segurament perquè és un material barat, abundant i es pot treballar fàcilment. La majoria de peces de coco que trobeu en la vida quotidiana (se'n fan botons, cinturons, estris de cuina) provenen de les Filipines, un país de gran riquesa natural. A Marudama el podeu trobar en diverses formes, però aquestes flors són unes de les meves preferides.

La fusta és un dels materials més populars i més versàtils que ens ofereix la natura. Hi ha infinitat de menes de granadura feta amb fusta, ja sigui tenyida o natural.

Recentment hem rebut a Marudama aquestes peces planes que provenen de les Filipines, de bayong i palmera.

2009-07-22T17:27:00.019+02:00

Guarnits de natura (I)

Aprofitant que fa pocs dies vaig rebre un paquet amb peces fantàstiques provinents de Filipines, volia parlar-vos de la granadura feta amb materials naturals que podeu trobar a Marudama.

L'ésser humà ha fet servir des de temps immemorials llavors, flors, fusta i tot allò que tenia a l'abast al seu entorn per guarnir-se i encara avui en dia ens sorprenen i captiven les mil formes i colors que ens ofereix la natura.

Per començar us ensenyaré algunes menes de llavors, fruits i nous que es fan servir en bijuteria. Resulta molt agradable treballar amb aquestes peces de colors i formes tan diferents i sorprenents.

El paradís de les llavors tropicals és la zona de l'Amazones: Perú, Brasil, Colòmbia... on es troben centenars de tipus de llavors com les que us ensenyo a continuació.

Huayruro (Ormosia)
Aquesta és la llavor d'un arbre anomenat Ormosia que creix bàsicament a la zona de l'Amazones i l'Amèrica Central. La llavor vermella és es el huayruro hembra i la tacada de negre és macho. Atenció, els huayruros poden ser tòxics si s'ingereixen!

Llàgrima de San Pedro o de Job (Coix lacryma Jobi)
Aquest fruit és probablement un dels més curiosos que he vist mai ja que és granadura natural. És a dir, aquest fruit d'una planta gramínia de color entre gris i blanc està foradat naturalment i per tant es pot enfilar directament. Per aquest motiu s'ha fet servir des de temps immemorials per a fabricar collarets i d'altres guarniments com rosaris. La planta és originària de l'Est asiàtic, però també s'ha naturalitzat a l'Amèrica tropical.
A més, aquest gra és un cereal comestible, que encara es consumeix a Corea, la Xina i Vietnam, entre d'altres.

Achira (Canna Edulis)
La llavor d'aquesta planta tropical és d'uns 5mm de color fosc i molt dura.

Choloque, chambiembe o jaboncillo (Sapindus saponaria).
Aquesta llavor tropical de color negre o marró molt fosc no només serveix per fer collarets o arracades sinó que també conté una glucosa que s'anomena saponina que es fa servir com a substitut natural del sabó.

Rudraksha (Ealenocarpus ganitrus)
Aquesta llavor taronjosa prové de l'arbre de mateix nom que creix a l'Himalaia, Nepal, Indonèsia, Sud-est asiàtic i Austràlia. Als països hindús, aquesta llavor es fa sevir per a fabricar els malas o rosaris hindús que es composes de 108 peces.

Ojo de buey (Mucuna urens)
Aquesta peça marró i grossa (entre 3 i 4 cm.) és la llavor d'una liana tropical i pren el nom de la semblança que té amb un ull de bou. Són ideals per a confeccionar bijuteria perquè són boniques, naturals i resistents.

Altres llavors:

Pelinut (Filipines)
Buri (Filipines)

Ipil (Filipines)
Llavors d'acacia (Filipines)

Ja veieu la multitud de materials naturals que tenim al nostre abast. En un proper post us parlaré de la fusta i el coco. Fins aviat!

2009-07-21T20:35:00.005+02:00

No tanquem per vacances!

Guiats per la nostra fèrria ètica de treball i vocació de servei...

Aquest any tampoc tanquem per vacances! La botiga està oberta en l'horari habitual!

Algunes recomanacions interessants i interessades per als que sí que teniu vacances:

- Per als que aneu a passar l'estiu al poble: aprofiteu aquestes llargues tardes d'estiu per fer tots aquells collarets i arracades que teniu pendents de fa mesos. I a la nit, a lluir-los de Festa Major!!

- Per als que aneu a passar l'estiu a casa d'un amic: porteu-li una peça de bijuteria feta per vosaltres mateixos i regaleu-li. Segur que triomfa i us deixa quedar més dies!

- Per als que teniu nens: feu un taller de bijuteria bàsica i entreteniu-los tot el matí. Però us aviso que no em faig responsable que totes les boletes acabin a terra!

- Si aneu a països exòtics, aprofiteu per buscar peces curioses als mercats locals. En els llocs més insospitats es poden trobar autèntiques meravelles.

-Si no us moveu de la ciutat, no us desanimeu, que a Marudama tenim obert. Feu una festa-taller de bijuteria amb les vostres amigues i amics i poseu-vos tots a fer collarets entre mojito i mojito!

Ja veieu, aquí tenim solucions per a tot. Però sobretot el que volem és desitjar-vos un molt bon estiu!!!

2009-07-06T17:25:00.005+02:00

Fil encerat

Finalment i després que molts dels nostres client ens ho demanessin, podeu trobar a Marudama una gran varietat de colors de polièster encerat.
Ja fa temps que treballava amb el fil de lli, que és d'un gruix similar i que té una gamma de colors molt àmplia. El lli és un fil força resistent, és més, tradicionalment es fa servir per a relligar els llibres i també el fan servir els sabaters per cosir! Així i tot, quan s'empra en bijuteria, de vegades no aguanta tot el que voldríem...

Doncs bé, aquest fil de polièster és molt resistent. A més, com que està encerat, es poden cremar les puntes o els nusos i queda ben fixat. És un fil que es fa servir sobretot pel macramé i mireu quins colors!

Us he de confessar, però, que jo encara segueixo preferint el fil de lli, no se per què...

2009-07-02T16:53:00.013+02:00

Peces de terracota de Mali

Si heu passat en els darrers temps per la botiga, potser us haureu fixat en aquestes peces de fang que provenen de Mali i amb les que es poden fer collarets molt vistosos, ja que tenen una mida considerable ( entre 2,5 i 3,5 cm.) i pesen bastant!

Doncs bé, aquestes peces tenen una història molt curiosa, ja que originalment no es feien servir per a fer collarets o polseres, sinó que eren fusaioles o torteres, un terme arqueològic que es refereix a les peces de terrissa amb un orifici central que es posaven a l'extrem inferior del fus per a tòrcer el fil.
Si mireu la il·lustració, veureu com antigament es duia a terme el procés de la filatura, és a dir com es convertien les diferents fibres d'origen vegetal (cotó, lli) o animal (llana) en fil. En una part d'aquest procés, s'agafaven les fibres ja netes i es convertien en fil, enrotllant-les amb ajuda de la filosa (el bastó) i de la fusaiola (estri circular que hi ha sota la filosa). La filadora aguantava les fibres i feia girar el bastó com si fos una baldufa. Les fibres s'anaven enrotllant i formaven el fil.

Fa pocs anys, alguns col·leccionistes occidentals (sobretot americans i anglesos) de granadura es van començar a interessar per aquests objectes enigmàtics i van començar a comprar en mercats i basars fusaioles antigues que després es venien a d'altres col·leccionistes o amants de la granadura i la bijuteria i així es va anar coneixent i popularitzant aquesta peça.

Ara bé, les peces de terracota que trobareu a Marudama no són antigues. Són rèpliques modernes d'antigues fusaioles i és que els artesans de Djenné en veure l'èxit que tenien les fusaioles antigues, van començar a fabricar rèpliques destinades exclusivament a confeccionar collarets i altres peces de bijuteria. En el segon links que hi ha sota, podeu consultar un article extensíssim sobre la fabricació moderna de fusaioles amb fotos excel·lents i podreu comprovar que tot i que siguin peces contemporànies, es fabriquen de manera totalment tradicional i artesana.

Em sembla molt curiós que aquests petits objectes, que estaven totalment obsolets i destinats a desaparèixer, hagin pres una nova vida complint una funció totalment diferent a la original.

Si en voleu saber més:
Archäelogisches Fachwörterbuch
African Trade Beads
The Bead Database

2009-06-26T17:33:00.008+02:00

Botons de tela

Avui us volia ensenyar les arracades de botons folrats amb tela que podeu trobar a Marudama.
Aquestes arracades tan estiuenques estan fetes a partir de botons que folrem nosaltres un a un, amb teles de procedències diverses, tot i que la majoria vénen del Japó.
Si mai visiteu aquest país meravellós, procureu entrar en una botiga de teles i quedareu fascinats (si us agraden les teles, és clar) per la varietat de dissenys i la seva qualitat.

A Marudama també hi tenim exposats anells i agulles de pit de botons folrats. Us hi esperem!

2009-06-18T19:16:00.011+02:00

El nom de les coses

Que útil que ens resulta saber el nom del que volem quan anem una botiga i així estalviar-nos les llargues explicacions, les cares de sorpresa i les gesticulacions confuses!

En els sis anys que porto a la botiga, però, m'ha semblat confirmar que el lèxic relacionat amb la bijuteria és molt poc conegut i que tampoc no és gaire clar.
En primer lloc, molta gent fa servir xafes, bagues i estreps, però no saben que es diuen així.
En segon lloc, no totes les eines o peces que fem servir en bijuteria tenen un nom concret o clar, ni en català ni en castellà. En anglès, per exemple, TOT té nom. De vegades em pregunto si aquesta manca de lèxic bijuter no es deu a que, en el fons, és el parent pobre de la joieria on el vocabulari és més clar i està més definit.
En tercer lloc, algunes peces o elements tenen més d'un nom i de vegades molt diferents, com per exemple les arracades que en castellà poden ser pendientes, zarcillos, aretes o arracadas.

Hi ha certes diferències entre el català i el castellà, però la que més em va sorprendre va ser el mot granadura. Fins que no vaig obrir la botiga, mai havia pensat quin era el terme correcte per a anomenar el que en castellà es diu cuenta o abalorio. Doncs va resultar que en català es diu granadura, granissa o gra. Però una altra diferència és que granadura no es referix al que en castellà seria una cuenta sinó a un conjunt de cuentas i, per tant, cada cop que volem definir una cuenta hem de dir una peça de granadura. Buf!
A mi personalment m'agrada més el terme dena, molt emprat en arqueologia per a referir-se a la granadura, però segons el diccionari, només es refereix als grans d'un rosari, llàstima!

A continuació repassaré alguns termes més bàsics que es refereixen a les fornitures (conjunt de petites peces prefabricades que entren el la fabricació d'una joia) que fem servir en bijuteria. Però com he dit, tinc molts dubtes i vacil·lacions així que agrairé molt qualsevol correcció o aportació que pugueu fer!

1. Mosquetó
2. Reasa
3. Terminal o estrep
4. Anella o baga
5. Xafa. Precisament les xafes són un element bàsic i exclusiu de la bijuteria que no existeix en la joieria i potser per això el nom és tan gràfic i probablement deu ser d'origen popular i relativament recent. Probablement prové de la derivació de: "i aquesta boleta es xafa....." i d'aquí li ha quedat el nom, no?
6. Aquests bastons o varetes serveixen per fer arracades. Se'n diu tatxa o rebló (en castellà, remache).
7. Tanca de pressió
8. Tatxa.
9. Dormidora. Si algú sap per què se'n diuen així, que m'ho digui!
10. Ganxo hippy. Hi ha la versió oberta i la tancada. Podem imaginar per què se'n diuen així, però seria curiós conèixer l'origen exacte d'aquest terme. Potser abans que els hippies es posessin a fer la seva pròpia bijuteria, no existia aquest tipus de tanca? algú te més informació?

Si us interessa el tema, us recomano un llibret molt útil publicat per la Generalitat de Catalunya que es diu Vocabulari de joieria (1990) que probablement encara es troba en les llibreries de la generalitat com la que hi ha a la Rambla de Barcelona al Palau Moja. També podeu consultar aquest enllaç o si el voleu fullejar, me'l podeu demanar a la botiga.

2009-06-04T16:43:00.010+02:00

I tu, com el portes?

Us heu demanat mai quina és la llargada de collaret que més us afavoreix? En funció de què hem de triar una mida o una altra? Quines mides de collaret hi ha?

M'ha semblat interessant fer-vos conèixer la classificació clàssica de les diferents mides de collaret. I dic que és una classificació clàssica perquè originalment es fa servir per a catalogar els enfilalls de perles. Comencem amb la llista i unes pistes bàsiques per saber quina mida de collaret és més adequada en cada ocasió.

1. Collar Enfilall de granadura d'entre 30 i 33 cm. Va molt enganxat al coll i acostuma a ser de dues o més voltes. És un collaret que focalitza molt la vista en el coll, així que afavoreix més els colls llargs i prims. És molt formal i se sol portar amb vestits paraula d'honor o amb escots oberts.
(collar, es; collier, fr; collar, en)

2. Collaret: Enfilall de granadura d'entre 35 i 40 cm. És la mida més popular, clàssica i versàtil, perquè va bé amb pràcticament qualsevol escot i per a totes les ocasions.
(gargantilla, es; ras-de-cou, fr; chocker, en)

3. Princesa: Enfilall de granadura d'entre 43 i 48 cm. Una llargada també molt popular, ideal per escots profunds o colls alts.
(princesa, es; princesse, fr; princess, en)

4. Matiné: Enfilall de granadura d'entre 50 i 60 cm. Com el seu nom indica, es considera la llargada ideal per la roba sport o professional. Cal que l'escot vagi per sobre o per sota del collaret, però que no hi coincideixi.
(matiné, es; matinée, fr; matinee, en)

5. Òpera: Enfilall de granadura d'entre 70 i 85 cm. Una mida molt elegant que estilitza i va bé amb els grans escots.
(ópera, es; opéra, fr; opera, en)

6. Baga: Enfilall de granadura de més de 110 cm. Els collarets llargs donen molt de joc, es poden nusar, fer-ne vàries voltes o deixar caure.
(lazo, es; sautoir, fr; rope, en)

La fotografia de la senyora Chanel és una mostra perfecta de les diferents mides de collaret, totes alhora. Si no m'erro, l'enfilall de perles que porta més a prop del coll és un collaret (gargantilla), la segona i tercera mida són princesa, la quarta és matinée, la cinquena òpera i l'última és una baga.

En general, el collarets criden l'atenció i ressalten les parts del cos per les que passen. És a dir, un collar o gargantilla molt enganxat al coll, el destacarà, mentre que un collaret òpera o princesa, emfatitzarà el pit. Es diu que els collarets molt llargs o bagues no afavoreixen la gent baixeta, ja que fa baixar la vista. Ja ho sabeu, doncs, penseu què voleu ressaltar i a fer-vos molts collarets!

2009-05-27T16:36:00.005+02:00

Algunes imatges...

Aquestes últimes setmanes he anat publicant una sèrie de posts sobre el viatge a Ghana i les adquisicions que hi vam fer, que espero que us hagin agradat. Avui, per tancar aquest cicle, us ofereixo unes últimes fotografies de situacions curioses relacionades amb la granadura.

Em falten mans!!
Això és el que deu pensar aquest venedor del mercat de Koforidua, que demostrant un gran enginy, es lliga el fil al dit gros del peu i així té les dues mans lliures per enfilar i enfilar i enfilar...

Conciliació de vida familiar i laboral?!
Aquesta venedora del mercat de Koforidua ho té clar: se'n porta el nen a la feina i llestos. Però no és la única. A Ghana es poden veure nens a tot arreu, a botigues i mercats, asseguts com aquest a sobre el taulell o dormint-hi a sota, que hi ha ombra.

Preneu exemple
Aquest senyor enjoiat que surt a la foto és el rei de la regió Ashanti a Ghana i ens demostra com es fan servir els collarets, polseres i anells: amb generositat, convicció i quants més, millor!

És cosa d'homes!
A Ghana, l'ofici de la bijuteria i l'art d'enfilar collarets no és exclusiu de les dones. Vegeu si no aquest grup d'homenassos enfilant collarets enmig del mercat de Kejetia

Quantes boles hi ha en aquesta foto?
El meu gat no va trigar ni un segon a plantificar-se enmig de tota l'estesa de granadura tan aviat com la vaig posar sobre la taula de casa en tornar de Ghana. A ell, però, el que li agrada de la granadura és fer-la caure i jugar amb ella, òbviament.

2009-05-13T16:51:00.014+02:00

Bronze ashanti

A Marudama hi podeu trobar una petita selecció de peces de bronze fetes a Ghana. Vegeu-ne una mostra.

Aquestes peces de bronze es fabriquen amb el mètode de la cera perduda, a la zona de Kumasi (centre de Ghana). És un procés artesà complicadíssim i molt feixuc, que ara us resumiré de forma molt esquemàtica.

1. En primer lloc es necessita la cera amb què es farà el dibuix de la peça que es vol aconseguir. El que veieu a mà esquerra a la foto és la cera que fan servir; ha de ser tova per poder-la treballar fàcilment, però també ha de ser prou resistent a la calor per tal que no es desfaci en el procés.
El que es veu a mà dreta, que semblen patates fregides, són plaques de cera de forma ovalada que es fan servir per a modelar dissenys com les cares que veieu a sota.

2. Molts d'aquestes peces estan modelades amb una mena de fil de cera. Es treballa la cera, amassant-la amb el palmell de la mà, fins que s'aconsegueix un fil llarguísim. En la foto es veu un artesà treballant amb aquest fil de cera, fent un disseny en forma de reixeta.

3. En el cas de les peces amb volum com ara les boles, cal treballar sobre un nucli dur per tal de poder-hi enrotllar el fil de cera. Aquest nucli es fa amb carbó i, això ens van dir, fems. Veieu en la foto la bola més fosca que és la base i l'altra on ja hi ha el disseny en reixeta amb fil de cera.

4. Un cop fet el disseny de la peça, es recobreix amb argila que es deixa assecar. Finalment es vessa bronze fos dintre del motllo, que fon la cera i pren el lloc d'aquesta. En les fotos següents es pot veure un motllo trencat, en el qual podem intuir el disseny de la peça i finalment veiem el forn on s'acaba el procés.

Us asseguro que és espectacular veure aquest procés en directe, ja que aprens a valorar el treball d'aquests artesans tan experimentats, que en alguns casos fa generacions que es dediquen a la mateixa tècnica. Cada cop que fan una peça, l'han de modelar en cera i un cop cuita, s'ha de trencar el motllo. És a dir, cada cop parteixen de zero! Això sí, el resultat és meravellós.

Si en voleu saber més, podeu anar al poble de Kurofoform a Ghana o bé consultar aquesta pàgina web.

2009-05-05T15:50:00.013+02:00

Agomanya i el vidre Krobo

Això que veieu aquí és una mostra de les peces de vidre reciclat de Ghana que podeu trobar a Marudama. Són ideals per a fer polseres molt alegres de cara a l'estiu o llampants collarets. Si voleu saber on es fabriquen aquestes peces i com es fan, seguiu llegint.

A la ciutat d'Agomanya, a uns 100 km de la capital de Ghana, cada dimecres i cada dissabte se celebra un mercat a l'aire lliure. Allà s'hi pot trobar de tot, des de roba multicolor fins a saborosos mangos, però òbviament nosaltres només buscàvem una cosa: granadura.

Al fons del mercat hi vam localitzar un grup d'unes 15 parades, la majoria regentades per dones on hi vam trobar i comprar una selecció de la millor granadura de vidre de la zona. I és que aquest mercat està situat en el centre de la regió Krobo, molt coneguda per la seva llarga tradició en la fabricació de granadura de vidre.

Uns kilòmetres més enllà vam visitar Dan beaded handicraft on molt amablement ens van explicar la tècnica que es fa servir per a crear aquestes peces.

La granadura de pols de vidre

El primer pas del procés consisteix a triturar envasos de vidre en un gran morter fins que quedin reduïts a pols, la textura és molt semblant a la del sucre.

Aquesta pols es barreja amb pigments que donaran el color final a la peça.

Els motllos de fang (com el que veieu a la fotografia de baix) s'omplen amb la pols de vidre i es posa una branqueta enmig de cada peça perquè un cop es cremi, hi quedi un forat.

A partir d'aquí hi ha dues maneres d'acabar les peces de vidre:

Fent el dibuix alternant capes de pols de vidre (funciona amb el mateix sistema amb què es fan ampolles de sorra decoratives: s'alternen capes de diferents colors en horitzontal per a crear un efecte longitudinal). Un cop s'omple el motllo amb les diferents capes de vidre, es posa al forn.

Coure al forn les peces d'un sol color i poteriorment, pintar sobre la superfície amb una barreja d'aigua, vidre en pols i tint. Un cop decorada la peça, es torna a enfornar fins que es fixa el dibuix.

Si enlloc de reduir a pols, el vidre es deixa a trossets i es cou a una temperatura menor, s'obtenen peces translúcides d'aspecte molt rústec, però molt bonic.

A la regió Ashanti (al nord de Ghana) també hi ha tradició de fabricació de granadura de vidre en pols, però els dissenys canvien una mica.

Per saber més: The Bead Site i aquí

2009-05-04T17:00:00.011+02:00

La granadura Kiffa

Ara a Marudama, podeu trobar una petita mostra de granadura Kiffa com la que veieu a la foto, però si us agrada, no trigueu que no n'hi ha gaires!!

La granadura Kiffa pren el nom de la ciutat homònima del sud de Mauritània on aquestes peces s'han fabricat artesanalment durant centenars d'anys.
Aquest tipus de granadura és l'exemple perfecte de com les diferents cultures han anat desenvolupant la seva pròpia granadura en funció dels recursos naturals que tenen al seu abast. Originalment, doncs, les peces de granadura es feien amb materials molt senzills i amb una tècnica molt bàsica, però en canvi, les peces resultants tenen un disseny molt elaborat i apreciat.

Per començar, en molien envasos de vidre en un morter fins a aconseguir vidre en pols. Aquesta pols es barrejava amb algun aglutinant, que podia ser goma aràbiga o saliva. Amb la pasta que s'obtenia d'aquesta barreja, es feia el nucli de la peça, que podia ser una bola o la forma que es volgués.

Posteriorment, es barrejava més vidre en pols amb aigua, goma aràbiga i algun tint natural i s'obtenia un líquid de color llampant. Amb aquest líquid i una agulla, es pintava la granadura amb motius geomètrics molt elaborats i colors bàsics, però molt vius. Per fixar el color i endurir el nucli, es posaven les peces al foc. A la foto es veu perfectament la diferència entre el nucli i l'exterior acolorit.

Doncs bé, aquest tipus de granadura va tenir el seu apogeu cap als anys 80 quan van despertar l'interès dels col·leccionistes nord americans que apreciaven tant la complexa policromia geomètrica com la rústega tècnica de producció i els preus d'aquestes peces van anar creixent. Curiosament, això va coincidir amb la lenta extinció d'aquesta tècnica tradicional a la zona de Kiffa. A partir dels anys 90, però, un grup de dones es va agrupar i van reprendre la tradició, seguint la mateixa tècnica, tot i que els experts opinen que mai s'ha igualat l'excel·lència de les kiffa originals.

Realment, sembla mentida que una cosa tan petita, tingui tanta història al darrere!

Si us interessa el tema i voleu saber més coses, podeu consultar aquesta pàgina web http://www.africantradebeads.com, on s'explica el procés amb tot detall .

2009-05-02T19:20:00.009+02:00

Koforidua, el paradís existeix.

Com ja us vaig avançar, el passat mes d'abril vam fer un viatge per Ghana a la recerca de granadura. Després d'aterrar a la capital del país, Accra, ens vam dirigir cap al nord fins a la ciutat de Koforidua on es pot trobar un dels mercats de granadura més important de l'Àfrica Occidental.

El mercat, que se celebra cada dijous, consisteix en una estesa de parades (unes 30) a l'aire lliure, així que val la pena anar-hi aviat per evitar el sol tropical (tot i que nosaltres vam tenir sort i vam gaudir d'un dia plujós i ennuvolat).

Podríem dir que en el mercat de Koforidua hi ha bàsicament dos tipus de venedors:

D'una banda, les parades regentades per dones, que venen sobretot peces de vidre, fetes per elles o la seva família a la regió de Krobo. Més endavant us explicaré en detall com es fan aquestes peces, però ja veieu que les parades fan goig amb tot aquesta estesa de colors i mireu de quina manera les presenten!

D'altra banda hi ha les parades, bàsicament regentades per homes, que acostumen a tenir peces antigues, més rares i de tots els racons de l'Àfrica. S'hi podia trobar bronze, plata, turquesa, ambre, os, coral... Vegeu una mostra de les meravelles que hi ha allà!

No cal que us digui que ens vam passar el matí mirant, remirant, negociant, escollint i gaudint. Si us agrada la granadura artesana i tradicional, aquest lloc és un paradís!

2009-04-26T10:05:00.017+02:00

Novetats des de Ghana!

Potser us heu fixat que aquest dies el blog ha estat una mica desatès: ha estat per un molt bon motiu... L'equip de Marudama (Dèlia i Ferran) ha estat de viatge per Ghana, de mercat en mercat, de poble en poble, peregrinant sota un sol de justícia i una calor sufocant per poder portar a Barcelona una selecció exquisida de granadura artesana de l'Àfrica Occidental.
La veritat és que no puc estar més satisfeta de les noves adquisicions: noves peces de bronze de primera qualitat i formes originals, vidre reciclat de colors vivíssims, boles d'eben amb incrustacions de coure i moltes, moltes més novetats.
Encara us he de demanar, però, una mica de paciència ja que no podré posar les noves peces a la venda fins d'aquí a uns dies, però us asseguro que valdrà la pena!!
En propers posts us aniré ensenyant una per una les novetats i els detalls del viatge a Ghana per a qui li interessi saber d'on venen, qui ha fet i com s'han fet la granadura que hem comprat.

Ghana és un país meravellós, que permet gaudir de la cara més "amable" de l´Àfrica. Tot és diferent i tot desperta la curiositat, els colors, el paisatge, la llum, la gent, els menjars, els sorolls de la nit, el ritme de la vida...

P.S. Totes les fotos de Ghana, si no us dic el contrari, han estat fetes pel Ferran a qui agraeixo la paciència i l'entusiasme que ha demostrat en aquest viatge. No és fàcil acompanyar algú que només busca granadura de manera fanàtica...

2009-04-08T16:08:00.010+02:00

Passejant pel món: tradicions de granadura artesana a l'Àfrica

L'Àfrica sens dubte és el paradís per als amants de la granadura artesana. La gran varietat i la bellesa dels dissenys tradicionals fa que un viatge per aquest continent sigui una temptació constant i un plaer per als sentits.
Avui us presento un esquema molt bàsic d'alguns dels diferents tipus de granadura artesana que encara es fabriquen a l'Àfrica, però espero poder anar corregint i ampliant aquesta informació tan esquemàtica en posts successius.

Mauritània: vidre Kiffa. Aquesta granadura està feta per les dones de la zona de Kiffa a Mauritània; fent servir vidre en pols i eines tan simples com una agulla i goma aràbiga s'aconsegueixen dissenys tan intricats com aquests.

Ghana: Ja des del 1600 es fabrica al sud est de Ghana aquesta granadura a partir del reciclatge d'envasos de vidre.

Una altra especialitat de Ghana i del veí Costa d'Ivori és la fabricació de granadura de bronze pel mètode de la cera perduda.

Nigèria: La granadura de vidre de la zona de Bida té un aspecte molt rústec, poca decoració i està feta a partir de vidre fos.

Marroc: La granadura esmaltada (kerkoba) és típica del berbers. Normalment sobre una base de plata, s'aplica l'esmalt de colors bàsics.

Etiòpia: A Etiòpia podem trobar granadura de plata i d'altres metalls com els penjolls de la fotografia, de forma triangular o semicircular. També s'hi fabrica granadura de plata d'influència Iemenita.

Kènia: A Kènia hi ha una llarga tradició de fabricació de peces d'os pintades amb la tècnica batik que consisteix a cobrir amb cera les zones que no han de quedar tenyides, creant així el contrast entre blanc i negre.

Si voleu anar ampliant aquestes informacions us recomano dos llibres excel·lents, el segon dels quals està escrit per Peter Francis, un dels estudiosos més importants sobre el tema de la granadura:

Coles, Janet i Budwig, Robert. Beads. An exploration of bead traditions around the world. Simon and Schuster editions, 1997.

Francis, Peter. Beads of the world. Schiffer Publishing, 1994.

2009-03-26T16:55:00.008+01:00

Algunes coses noves

He rebut un paquet de la Índia amb algunes peces de vidre bàsiques. Us en poso alguna mostra.

Si tot va bé, a finals d'abril tindrem moltes novetats... estigueu ben atents al blog!

2009-03-19T17:07:00.013+01:00

Collaret amb bifurcació

Hi ha collarets que són ideals per portar amb un bon escot i aquest és el cas de la proposta que us faig avui. La forma d' X d'aquest collaret, que es bifurca al final, li dóna un encant especial i combina perfectament amb una camisa o amb un escot de pic.

Com sempre, el que compta és entendre la manera de fer el collaret, però el color o les peces amb què el feu, poden variar.

Materials:

70 cm. de fil d'acer de 0,35mm.
4 xafes
1 mosquetó de plata
1 anella
1 peça central de plata
20 peces de plata per intercalar
3 grams aprox. de rocailla negra de 10/0

1. Per començar, talleu el fil d'acer en dues parts iguals. En un extrem de cadascun dels fils, poseu-hi una xafa, que quedi ben tancada.

2. Ara heu d'enfilar les peces en l'ordre que us ensenyo en la fotografia per tal de fer les dues branques de la bifurcació inferior. Podeu fer-les igual de llargues (d'uns 6 cm.) o jugar amb l'asimetria.

3. Agafeu la peça més gran de plata i passeu els dos fils per dintre del forat. D'aquesta manera, unireu les dues branques.

4. A partir d'ara no hi ha cap complicació, simplement heu d'anar enfilant les peces, alternant les de plata i les de vidre. En el collaret original, hi ha una distància d'1,5 cm. entre les peces de plata. El collaret té una llargada de 43 cm. ( més els 6 cm. que li afegeix la bifurcació inferior).

5. Per tancar, només heu de posar les dues xafes restants, una a la tanca i una a l'anella (per veure com es posa una xafa, aneu a la secció Tècniques bàsiques). I ja teniu el collaret!

2009-03-05T18:09:00.015+01:00

Què fem quan fem bijuteria?

Us heu preguntat mai quina diferència hi ha entre la joieria i la bijuteria? Creieu que la bijuteria és un ofici, una activitat artesana o simplement una manualitat?
Permeteu-me que avui us ofereixi un post un pèl més teòric que els anteriors i és que m'agradaria comentar-vos alguns aspectes referents a les diferències entre la joieria i la bijuteria. Per començar, unes definicions.

Segons el Diccionari de l'IEC la bijuteria és:
1 f. [IMI] [LC] Conjunt de joies de fantasia.
2 f. [LC] [IMI] Fabricació, comerç, de bijuteria.
(I de fantasia diu: De molta aparença i poc valor. Un collaret de fantasia.)

Segons el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana:
[c. 1785; del fr. bijouterie 'joieria', der. de bijou 'joia']
Fabricació, comerç, de joies de fantasia, fetes amb materials no nobles.
Conjunt d'aquestes joies.

Segons el Vocabulari de joieria editat per la Generalitat de Catalunya bijuteria és:
Treball de joieria amb metalls i pedres que imiten els metalls i les pedres precioses.

A parer meu, en aquestes definicions hi ha diverses mancances, algunes inexactituds i anacronismes.
En origen, la paraula bijuteria es referia només a la fabricació de joies que semblaven "bones", però que eren "dolentes", a la quincalla, la imitació.

Avui en dia, però, crec quan parlem de bijuteria ens referim a un camp molt més ampli que no pas la imitació, bijuteria es refereix a la fabricació manual o artesana d'objectes d'ornamentació personal amb materials de diferent tipus i procedència. Intentaré explicar-me:

Crec que la bijuteria fa anys que va deixar de ser la "germana pobra" de la joieria i es va anar independitzant, diversificant, trobant noves tècniques, maneres, materials i formes, gràcies a la feina i creativitat de moltes persones anònimes. Va deixar d'imitar per prendre una entitat pròpia i es van anar incorporant, per exemple:

materials quotidians o reciclats, com ara arracades fetes amb botons, joies fetes amb peces de ceràmica, amb tecles d'ordinador, amb anelles de llaunes, amb cremalleres, amb culleres, fils de telèfon, gomes de pollastre!

materials modelables tipus fimo que permeten a cadascú fer les seva pròpia granadura o penjoll.

material tèxtil com ara feltre, teles, cintes... Avui en dia és molt habitual trobar collarets o agulles de feltre, però penseu que aquest material és relativament nou per a la bijuteria.

tècniques ja existents aplicades a la bijuteria com ara el ganxet, el macramé, el filferro modelat. La bijuteria ha sabut adaptar tota mena de tècniques clàssiques per a fer dissenys avantguardistes.

És a dir, la creació de bijuteria no només està en un moment de canvi i efervescència, sinó que s'han deixat enrere els prejudicis i avui en dia podem lluir amb el mateix orgull un collaret fet de botons com un de diamants! Per acabar amb aquest míting, des d'aquí us animo a imaginar, a crear, a fer i a refer, a equivocar-vos i a tornar-ho a intentar. I recordeu que a Marudama trobareu els complements perfectes per a les vostres creacions. Us hi esperem.

2009-02-26T17:04:00.011+01:00

Anells 3D.

Aquest anell que us proposo avui no és difícil de fer i el resultat és molt vistós. Les boles de color s'obren sobre l'anell com un bonic pom de flors.
Com sempre, podeu adaptar la forma i color de les peces als vostres gustos, però jo he triat unes boles de vidre txec de 0.8 cm de diàmetre, de diferents colors i la base de l'anell i les varetes són de plata .

Materials
7 boles d'uns 0.8 cm.
7 bastonets de plata d'entre 2.5 i 4 cm.
1 base d'anell amb tres anelles
0.5 metres de fil de coure de 0.4 mm

1. En primer lloc, enfileu cada bola en una vareta de plata. Talleu el sobrant de la vareta, deixant aproximadament 1 cm. per a fer la volta. Amb les alicates de boca rodona, doneu forma a la vareta i feu unes anelles.

2. Enganxeu els penjolls que heu fet a les anelles que hi ha a la base de l'anell. Procureu que les anelles quedin ben tancades.

3. Per acabar, agafeu el fil de coure o de plata i caragoleu-lo al voltant d'una de les anelles de la base de l'anell. D'aquesta manera el tindreu fixat i podreu anar-lo entortolligant al voltant de les boles de manera que quedin unides entre si i no es moguin.

4. Finalment, talleu el que us sobri del fil de coure i amagueu-lo, enroscant-lo al voltant d'una de les boles. No us amoïneu, perquè un cop girat l'anell, aquest manyoc de fil no es veu!

Espero que us agradi!

2009-02-19T17:39:00.016+01:00

Polsera primaveral.

En aquesta ocasió aprendrem a fer una polsera molt virolada que fa pensar en la primavera que s'acosta. Jo he triat uns color àcids i vermellosos, però òbviament podeu adaptar els tons als vostres gustos o necessitats.
Aquesta polsera és una mica complicada de fer ja que hem de combinar dues tècniques i porta força feina. Tot i així, si seguiu les instruccions, no crec que tingueu cap problema.

Materials:

De 1,20 a 1,50 metres de fil de cuir de color natural (polsera de 17 a 20 cm.)
7 jocs de 3 peces variades de colors i formes (en total 21 peces de granadura)
21 varetes de color or vell de 2 o 2,5 cm.
21 xafes de 2,5 mm (només les necessitareu si les boles tenen el forat molt gran)
1 tanca muntada color or vell.

1. En primer lloc heu d'enfilar les 21 peces en les 21 varetes d'or vell. Agafeu les alicates de boca rodona i feu una anella al capdamunt de cada vareta. Heu de mirar que l'anella quedi ben tancada.
Si en enfilar les peces de vidre, s'escapen de la vareta, heu de posar la xafa a la base per tal que eviti que s'escolin.

2. En acabat tindreu 21 penjollets. Heu de fer 7 grups de 3 penjolls i unir-los amb una anella que també ha de quedar perfectament tancada.

3. Heu de tallar el fil en 3 trossos de 40 cm. (o 3 de 50 cm.) i feu un nus amb els tres fils junts en una de les puntes. Ara heu d'enfilar un dels grups de penjolls en un dels tres fils, deixar uns 2 cm. d'espai i fer un altre nus. Així fins que estiguin enfilats els 7 grups de penjolls, separats per nusos.

(De vegades és més fàcil començar pel mig perquè és més fàcil calcular les distàncies o rectificar-les).

4. Finalment, talleu el que us sobri de fil, de tal manera que els 3 finals quedin igualats i poseu la tanca. Poseu una gota de superglue al terminal, poseu-hi els tres fils i tanqueu amb les alicates.

I mireu el resultat final!

Si us agrada i us decidiu a fer-la, m'encantaria que me n'enviéssiu una foto! I no només d'aquesta polsera sinó de qualsevol de les vostres creacions!

2009-02-04T18:48:00.011+01:00

Collaret doble

Tot seguit us explicaré com podeu confeccionar un senzill collaret a partir de nusos simples. La gràcia d'aquest collaret és que us permet aprofitar peces que teniu oblidades en un calaix i combinar-les amb d'altres de noves. També us pot servir per donar un toc nou a un collaret que ja teníeu: desfeu-lo i renoveu-lo de cara a la primavera!

1. Trieu unes quantes peces de vidre del color que us agradi (podeu fer-lo d'un sol to o combinar els tons que més us agradin). Les peces poden ser de diferents mides i formes, de fet és part de la gràcia. La quantitat de boles depèn de la llargada del collaret, però podeu començar amb unes 35 peces.

També necessitareu fil d'aproximadament un mil·limetre del color que preferiu. Penseu que per un collaret d'aproximadament 1 metre, necessitareu uns 3 metres de fil (Heu de tenir en compte que les peces tinguin un forat prou gran com per passar per aquest fil. Si no, sempre podeu fer servir un fil més prim).
Per acabar, també cal una tanca.

2. En primer lloc heu de tallar el fil pel mig, de manera que us quedin dos fils d'1.5 metres cadascun. Després, deixeu un espai d'uns 10 cm. i feu un nus simple.

3. A partir d'aquí, heu d'anar enfilant les peces que heu triat en un dels dos fils i unir-los amb un nus senzill. L'espai entre un nus i un altre, dependrà de la mida de les peces, però en general és d'uns 3 cm.
És millor que aneu alternant les peces grans i les petites (que podeu posar en grups de dos) i també alternant els tons i acabats.

4. Per acabar, només cal agafar la tanca muntada, posar una mica de cola i tancar amb les alicates, primer una banda i després l'altra.

Fa temps que faig aquest tipus de collaret a la botiga i funciona molt bé, perquè és molt alegre i tot i que hi ha molta varietat de peces, formes i mides, el fil li dona coherència. A més, pràcticament no es necessiten eines i no és gens complicat de fer, en 20 minutets el tindreu acabat!

2009-01-23T12:06:00.014+01:00

Noves peces de plata!

Ahir vam rebre a Marudama un paquet procedent de Jaipur (Índia) amb un munt de granadura de plata. Aquí us en poso una mostra.

Aquestes peces són de Plata de Llei, el que significa que contenen un 92,5% de plata i un 0.75% d'altres metalls, normalment coure. La plata és un metall força tou i aquest aliatge té com a objectiu endurir-lo per tal que no es deformi.

Si bé és cert que la plata té un preu elevat, sobretot si ho comparem amb altres metalls, heu de tenir en compte que es tracta d'un metall preciós, és a dir:

És un metall molt durador.
A diferència d'altres peces de bijuteria metàl·lica de fantasia que es van deteriorant a mida que passa el temps, la plata té una vida molt llarga Això sí, heu de cuidar-la per tal que llueixi i anar-la netejant de tant en tant, ja que es va enfosquint quan està en contacte amb l'aire. Podeu fer servir tant productes de drogueria (cotons impregnats de producte netejador de plata, mocadors netejadors, líquids netejadors) com altres mètodes més casolans (netejar amb bicarbonat, amb aigua de coure patates o submergir les peces de plata en aigua de mar; la meva àvia es banyava un cop l'any amb totes les joies de plata a sobre per a netejar-les!).
I el millor és que si compreu la plata en forma de granadura, sempre podeu anar reciclant les peces i així no us en cansareu: que us heu avorrit del collaret de plata? doncs desfeu-lo i feu-vos unes arracades. Potser més endavant acabareu fent-vos una polsera a conjunt...

Té més lluentor i més qualitat que d'altres metalls.
La plata es pot polir més que d'altres metalls i per tant pot arribar a ser molt més lluent. És més, la lluentor de la plata és diferent i única i cap metall no la pot igualar.
Això no obstant, hi ha molta gent que prefereix els acabats més mats o foscos i no tant brillants. En aquestes peces de la Índia es barregen zones enfosquides amb punts més brillants, aconseguint un acabat molt agradable.

Ah, i pels que teniu al·lèrgies, penseu que la plata és un metall preciós i de qualitat i per tant és molt menys al·lergògena que els metalls de bijuteria!

És un metall rar i valuós
És un material que es troba en la natura i no és pot fabricar industrialment i per tant costa més d'obtenir.
La plata és cara, és cert, però també és una inversió! El preu de la plata oscil·la molt depenent dels fluxos del mercat, però a llarg termini, sempre puja.

És per tot això que a Marudama hi trobareu peces de plata i no d'altres metalls platejats industrials. Per això i perquè m'encanta!

2009-01-22T17:47:00.012+01:00

Des de Filipines!

Aquesta setmana hem rebut a Marudama un paquet que ve directament de les Filipines, un país de gran riquesa natural que es veu reflectida en aquestes peces.

En primer lloc, aquestes peces de Buri, en forma de dau i en forma de tub d'aproximadament 1 cm. El Buri prové de la llavor o nou d'una espècie de palma o palmera molt comuna a les Filipines (Corypha elata Roxb). Aquesta llavor blanquinosa es pot treballar fàcilment i donar-li forma, però alhora és força resistent.
D'aquesta mateixa palmera s'extreu la ràfia i d'altres fibres naturals.

També hem rebut aquestes peces de fusta de roure, de gran qualitat i amb un acabat molt elegant i un to torrat molt bonic.

I finalment, un clàssic de les Filipines, la granadura de coco, en aquest cas en acabat natural o marró. Perfectes per a polseres tan per home com per dona.

2009-01-15T19:52:00.006+01:00

Com es fa la granadura de vidre?

A Marudama hi podeu trobar un gran assortit de granadura de vidre de la Índia.
El vidre és un dels materials més utilitzats per fabricar granadura, ja que es pot modelar fàcilment, es poden aconseguir una infinitat de colors i acabats i és una matèria bastant resistent, dura i perdurable.

A la Índia hi ha una gran tradició de fabricació de granadura, que malgrat ser feta a gran escala, segueix mantenint les antigues tècniques artesanes. Vegem alguna de les diferents maneres per fabricar granadura artesana de vidre:

1. La tècnica més antiga i més estesa consisteix a enroscar el vidre fos en una vareta metàl·lica. El vidre es fon amb l'ajuda d'alguna font de calor, com un forn o un bufador. La vareta es fa rotar per a formar la granadura. Quan s'ha aconseguit la forma desitjada, es treu la peça del tub.
Tot sovint convé cobrir la vareta metàl·lica amb una pols blanca anomenada kaolin que evita que el vidre fos s'enganxi al metall. La granadura resultant pot ser sovint irregular, pel que fa a la forma i al color, però també cal tenir en compte que cada peça és única.
Els artesans dedicats a aquesta tasca poden arribar a fer veritables meravelles, ja que amb uns quants estris es pot modelar el vidre fins a aconseguir la forma desitjada i es poden combinar diferents colors.

2. La granissa (rocailla, abalorios, mostacilla), aquests tubets diminuts de vidre de colors que tot sovint els nens fan servir per a fer polseres o que de vegades es fan servir per teixir, s'obtenen d'una manera molt diferent. Avui en dia el procés està mecanitzat i es poden obtenir peces diminutes, però idèntiques, sense variacions de forma (és el cas de les Delicas), però originalment, aquestes peces s'obtenien treballant amb un llarg tub recobert de vidre fos que s'estirava, procurant mantenir les proporcions i finalment es tallava en seccions.

3. Hi ha encara una altra tècnica molt coneguda per a fabricar granadura de vidre. Es tracta de introduir el vidre fos en un motllo, amb la forma desitjada. El motllo, de dos parts, acostuma a deixar un senyal en la part lateral de la granadura, que en el cas de granadura de qualitat, es pot eliminar. Aquest sistema acostuma a proporcionar granadura més regular.

Aquestes tècniques de fabricació, sumades als diferents tipus d'acabat del vidre (glassejat, mate, irisat, pintat...) i la infinitud de colors que existeixen, donen com a resultat una varietat infinita de models de granadura de vidre.

A més a més, penseu que la tradició de fabricació de granadura de vidre és antiquíssima i es remunta aproximadament al l'any 2500 abans de Crist .

2008-12-29T13:30:00.010+01:00

Algunes coses noves

Després d'aquest lapse nadalenc, tornem amb un nou post sobre les novetats que podeu trobar a la botiga. Ens ha arribat a Marudama una nova remesa des de la Índia: en primer lloc aquestes peces de vidre, de diverses formes i colors, molt treballades i alegres.

També hem posat a la venda aquestes tires de fusta, que com podeu veure tenen un to natural molt adequat per a combinar amb d'altres materials, com la plata o el bronze.

2008-12-12T12:27:00.014+01:00

Un collaret per les festes

Avui us explicaré com fer un collaret molt vistós i original i que podeu adaptar als vostres gustos molt fàcilment. La tècnica que farem servir és molt senzilla, però pot ser que trigueu una estoneta a fer-lo, sobretot depenent de la llargada que li vulgueu donar, ja que és molt minuciós. Els materials que descric a continuació serveixen per fer un collaret multicolor d'uns 45 centímetres, però podeu adaptar tant la mida com el color als vostres gustos i necessitats.

1. Necessitareu el vostre set d'alicates (v. post 2.1.), 20 bastons d'arracada de 4 cm i 18 boletes de colors variats.

2. Enfileu les boles en 18 dels bastonets i seguint la tècnica de fer arracades que explicava al post 2.5., feu unes anelles a la part de dalt del bastó, procurant que totes siguin de la mateixa mida.

3. Ara heu d'unir tots els bastonets de manera que formin una cadena. Per a fer-ho, heu d'obrir les anelles que heu fet amb les alicates, enganxar-les en un altre bastó i tancar-les.

4. Ara només caldrà afegir una tanca per acabar el collaret. Talleu la base dels dos bastons restants i feu una anella a cada banda. Una anella us servirà per a posar-hi la tanca i l'altra per a que s'hi enganxi. Poseu cadascun d'aquests bastons a cadascun dels dos extrems del collaret.

5. I mireu-ne el resultat. La veritat és que encara fa més bon efecte posat, ja que té una forma divertida, però alhora és molt senzill i discret. El millor és que podeu fer-lo al vostre gust, combinar-lo amb el color de la roba que porteu i fer-lo d'acord amb la mida del vostre escot.

I per cert, aquest collaret no us sortirà gaire car! Sobretot si el feu vosaltres. Les boles són opcionals i de diferents preus, però els bastonets són a 0.05 euros cadascun (20 unitats = 1 euro) i la tanca uns 0.21 euros. No hi ha excusa!

2008-12-04T18:11:00.008+01:00

Més que collarets

En un post anterior, us comentava que de vegades em sorprèn la creativitat dels clients. I no només per les peces de bijuteria que fabriquen, sinó per als diferents usos que fan de la granadura que es pot trobar a la botiga.

N'hi ha que decoren postals de Nadal amb boletes de vidre, gent que fa cortines de granadura, els que decoren els mandales amb boles de fusta o els que cusen granissa a samarretes o peces de roba.

Doncs bé, aquesta setmana, la Roser ha tingut l'amabilitat de fer-me arribar aquesta foto en la que podem veure de quina manera més sorprenent fa servir la granadura. Va substituir una rajola trencada del terra de casa seva per una capa de ciment decorada amb granadura, fent la forma d'un cargol.
Deu n'hi do quina imaginació!

2008-11-27T12:18:00.012+01:00

*Nadal a Marudama*

Comença una nova campanya nadalenca i ampliem el nostre horari:

Del 9 de desembre al 5 de gener obrirem de 11.00 a 14.00 i de 16.30 a 21.00 hores.

Els dies 6 i 21 de desembre i el diumenge 4 de gener OBRIM.

A Marudama hi trobareu moltes opcions de regal i ajustades a tots els pressupostos: per què no fer-li un bonic collaret a la vostra mare o unes arracades a la vostra germana? Mai sabeu què regalar-li a la vostra cunyada? Compreu-li una bonica polsera! Els nens aprecien especialment els nostres kits variats per a iniciar-se en la bijuteria. Però encara n'hi ha més! Fermalls, anells, clauers, braçalets, cinturons, amb la granadura podeu fer moltíssimes coses.
Hi ha clients que han confeccionat unes peces d'escacs amb boles de vidre i d'altres que les utilitzen per a fer làmpades, decorar cortines o embellir targetes de felicitació de Nadal.

A tots i a totes, bones festes!!!!

I recordeu, un regal fet per vosaltres és més que un regal.

2008-11-21T13:36:00.009+01:00

Novetats a Marudama!

A Marudama, en esforcem perquè tot sovint tingueu novetats al vostre abast. Doncs bé, després de cinc mesos d'espera i d'alguns problemes burocràtics, ens ha arribat un nou paquet procedent de la Índia. De vegades sembla un miracle que les coses arribin al seu destí!

Però tot i així, crec que ha valgut la pena esperar i és que les peces que ens han arribat són d'una gran qualitat. Fixeu-vos sinó en aquestes boles, fetes de fusta i recobertes amb fils de diferents colors. Fan uns 20 mm. i són ideals per fer vistosos collarets. Tan aviat com hagi fet algun model, us en penjaré una fotografia.

També estem especialment contents amb aquestes peces que ens han arribat en tres colors i que fan un 15 mm. Són de vidre transparent, però les vores són arrodonides i lleugerament irisades. Aquest acabat els hi dona un aspecte molt elegant i polit. Òbviament són perfectes per fer arracades, però tinc la sensació que un collaret amb fil d'acer i algunes d'aquestes peces també quedaria molt bé. Procuraré penjar algun exemple!

Us esperem a la botiga perquè pogueu veure les novetats en viu i en directe!

2008-11-15T20:13:00.012+01:00

El hobby més antic del món?

Sempre m'ha semblat curiós constatar que la fabricació d'ornaments és una de les activitats més antigues que existeix: des de ben aviat, es calcula que fa uns 75.000 anys, els nostres avantpassats van començar a fer servir els materials naturals que tenien més a l'abast per a guarnir-se. De les llavors, fulles i flors que probablement devien fer servir, no ens en queden restes materials però sí d'altres matèries més dures com la pedra, les petxines o les dents i ossos d'animals que, foradades, servien per fabricar els collarets o arracades més antics que existeixen.
Avui han publicat un interessant article a El País sobre la troballa d'unes arracades a Jumilla de 2.300 anys d'antiguitat que m'ha fet recordar un retall d'un article de La Vanguardia que guardava des del 2004.
En aquest article es parla del descobriment de la granadura més antiga que s'ha trobat; 41 petxines foradades trobades a Sud-àfrica i que tenen una antiguitat de 75.000 anys. Els estudiosos relacionen la fabricació de ornaments amb l'aparició del pensament simbòlic.

Però no només és una activitat molt antiga, sinó que tot el tema de la ornamentació (i més en concret el tema de la granadura) es pot estudiar des d'una infinitat de camps, començant per l'arqueologia (una troballa de granadura pot ajudar a datar un jaciment sencer), la historia (cada època té la seva granadura), l'antropologia (els collarets per a nosaltres poden ser un simple accessori, però en societats tradicionals poden ser un símbol d'estatus), la història de l'art (estareu d'acord amb mi que la granadura és una obra d'art en miniatura!), la història de la tècnica (com es van tractar els diversos materials), l'economia (de vegades la granadura ha servit com a moneda)....

Amenaço amb més posts sobre història i cultura de la ornamentació. Esteu avisats.

2008-11-11T18:38:00.028+01:00

Marudama? Melodrama? Maradona? Marihuana?
Encara que no us ho creieu, aquestes són paraules que alguns clients han fet servir per anomenar la nostra botiga i també hi ha gent que es refereix a nosaltres com "la botiga de boletes de Verdi" o "la botiga d'arracades".
Doncs bé, ha arribat l'hora d'explicar l'origen d'aquesta llarga i exòtica paraula . Marudama és un mot d'origen japonès que significa granadura rodona.

En general, fa referència a boles de vidre i tot sovint es fa servir per a descriure peces antigues. Em queda pendent confirmar si és també una paraula d'us comú a Japó avui en dia. Pel que he esbrinat, no es fa servir habitualment, però seguiré investigant!
Aquí sota us mostrem els kanji, els ideogrames en què s'escriu originalment en japonès: el primer caràcter significa literalment rodó i el segon gemma o granadura.

丸玉
maru dama

2008-10-27T18:31:00.031+01:00

Noves adquisicions

En un recent viatge a Mèxic, hem tornat carregats de collarets multicolors de materials curiosíssims!!
Viatjant per l’estat de Oaxaca, hem pogut constatar que en aquest regió de Mèxic encara perviuen amb força un munt de tècniques artesanals: els colors omplen els mercats i impregnen els teixits, la ceràmica i...els collarets! La gent de la zona, ha sabut aprofitar al màxim els recursos naturals de la zona i la majoria de granadura que s’hi troba, és de materials tan humils i alhora tan vistosos, com les mongetes (frijoles), els cigrons, les llenties, el blat de moro i tota mena de llavors exòtiques. Aquestes llavors són enfilades quan encara són fresques i es tenyeixen amb tints naturals, aconseguint uns colors llampants.

També hem portat algunes peces de fang, de la mateixa zona. Les de fang negre es fabriquen al poble de San Bartolo de Coyotepec amb una tècnica artesanal desenvolupada en aquell mateix lloc, que consisteix en polir les peces amb quars per tal que tinguin aquesta lluentor tan especial.

Finalment, una de les peces més divertides, són les boles de fulla de palma, tenyida i teixida.
Són peces d'uns colors molt vius i que pesen molt poc. Són ideals per a fer un parell d'arracades be vistoses. En tenim poquetes, o sigui que si us interessen, afanyeu-vos!

2008-10-20T17:00:00.006+02:00

Abans de començar

Al llarg de les setmanes ens proposem anar-vos explicant les diferents tènciques de confecció de bijuteria, però heu de saber que és una activitat fàcil, que pot donar-vos resultats satisfactoris en poc temps.
Si teniu algun dubte, ens podeu consultar personalment a la botiga; també hem posat a la vostra disposició uns links molt útils que val la pena conèixer.
Amb el temps podeu anar sofisticant els dissenys, però d'entrada, no requereix de gaires eines o d'estris cars i difícils d'aconseguir, però si que val la pena tenir a mà unes quantes eines bàsiques que ens facilitaran la nostra tasca.

Alicates
Les alicates que més farem servir són de tres tipus:

De punta plana.
Tot i que no tenen una funció concreta, són imprescindibles. Serveixen per obrir i tancar anelles, per xafar, per estirar fils, per posar tanques, per donar forma al filferro...

De punta rodona.
Tenen la punta de forma cònica de tal manera
que podeu fer anelles en el filferro.

De tall.
Són útils per tallar fils metàl·lics i us serviran per no fer malbé les tisores.

Adhesius
N’hi ha de moltes menes i no n’hi ha cap que vagi bé per tot. En general, podreu fer servir el cianocrilat (cola tipus super glue o d’impacte).

Per a enganxar alguna peça en una base d’anell o d’arracada, caldrà fer servir epoxy o cola termofusible per assegurar una adhesió a llarg termini.

2008-10-19T20:03:00.005+02:00

2. Fornitures i tanques

Les fornitures són tots aquells elements metàl·lics que intervenen en la confecció d'una peça de joieria o bijuteria. És a dir, tanques, xafes, bastonets, fermalls...
N’hi ha de moltes menes, formes, colors, materials i acabats. Amb la pràctica anireu veient quina mena de tanques o fornitures us agraden més o us són més pràctiques, però les més bàsiques són:

Tanques de collaret o polsera

Tanques d’arracada

Bastonets d’arracada o tatxes

Anelles

Xafes

Terminals

2008-10-18T15:39:00.006+02:00

3. Els fils.

Hi ha moltes menes de fils al mercat i caldrà que trieu el més adequat per a cada disseny, en funció del forat de les peces, el pes, el color i la tècnica que vulgueu fer servir. Els fils més coneguts són els següents:

- Fil de niló: és força resistent i transparent, de manera que queda ben dissimulat. D’altra banda, es pot deformar amb l’ús.

- Fil d’acer: està format de diversos fils d’acer enroscats i recoberts amb nylon. És un cable molt resistent, però es pot deformar amb l’ús.

- Fils elàstics: el més conegut és el de silicona. És molt pràctic per fer polseres, ja que es pot tancar amb un nus, però no és especialment resistent.

- Fil de lli: és un tipus de fil no molt gruixut, però força resistent i de colors molt vius.

- Cordons i cintes: n’hi ha de cotó, cuir, pell girada, organdí, seda, pell sintètica, cautxú... Trieu el que més combini amb la peça central de vostre disseny.

2008-10-17T17:55:00.009+02:00

4. Com tancar un collaret o polsera.

Tot seguit us explicaré les tècniques més comunes per tancar els vostres collarets o polseres. Recordeu que en els links de la dreta hi ha adreces molt interessants on podreu ampliar coneixements i com sempre, us recomano que experimenteu sense por, ja que podeu aconseguir resultats excel·lents amb una mica d'imaginació.

Fil de niló:
Si el collaret és prou llarg com per a que passi pel cap, el podeu tancar amb uns nusos simples que després procurareu amagar dins el forat d'alguna de les boles. Podeu assegurar el nus amb una miqueta de super glue.

Si hi voleu posar una tanca, podeu fer també uns nusos senzills tant a la tanca com a l'anella de l'altra banda.

b. Fil d'acer:
Aquest fil és molt resistent, però no s'hi poden fer nusos. El que cal fer per posar-li una tanca és fer servir xafes, uns tubets que es poden premsar amb les alicates planes. Mireu les imatges i proveu de fer-ho o bé consulteu aquest vídeo!

c. Fil gruixut:

Quan feu servir un fil de cuir, cotó, cua de rata o qualsevol cordó una mica gruixut o bé,diversos fils finets us caldrà enganxar un terminal a cadascun dels dos finals del fil.

Agafeu un terminal i poseu-lo a l'extrem del fil, amb una goteta de loctite o superglue per tal d'assegurar-lo. Un cop el terminal abraci bé el cordó, obriu una anella i enganxeu-la a la punta foradada del terminal. Feu el mateix amb la tanca. (En alguns casos, la tanca ja es ven muntada i només cal enganxar els terminals al fil)

d. Fil gruixut (nusos ajustables)
De vegades, hi ha gent que prefereix no posar tanques i fer un parell de nusos al cordó que permeten ajustar la mida. Seguiu els següents passos per a fer-ho i consulteu aquest vídeo:

e. Fil de silicona
Aquest fil elàstic no necessita tanca i es pot tancar amb nusos, però es recomanable seguir aquestes instruccions per tal que quedi ben tancat. Primer feu un nus amb els dos extrems del fil alhora, després separeu els extrems i feu un altre nus. També podeu fer servir una xafa per a tancar aquest tipus de fil. Vegeu aquest vídeo.

2008-10-16T13:14:00.007+02:00

5. Com fer arracades

En aquesta ocasió us explicaré una de les maneres més habituals de fer arracades (també podeu veure aquest vídeo). Necessitareu un parell de bastons per fer arracades, un parell de tanques d'arracada, les boles o peces amb què voleu fer les arracades i el vostre set d'alicates.

1. Primer cal que poseu les peces que heu escollit, en ordre, dins el bastonet. La base ha de ser prou ampla per tal que no s'escolin les peces per sota!

2. Amb les tenalles, talleu el que sobri del bastó que sobri, deixant un tros d'aproximadament 1 centímetre.

3. Ara, agafeu les alicates de boca rodona i amb un moviment de canell, heu de doblegar el tros de bastó fins a formar una anella. No és un moviment difícil, però potser no us sortirà a la primera. Us recomano que practiqueu amb algun filferro abans de fer servir, per exemple, un bastó de plata.

4. Finalment, agafeu les alicates de boca plana i les tanques d'arracada. Només cal que obriu l'anella que està a l'extrem de la tanca d'arracada, hi pengeu el que acabeu de fer i tanqueu amb compte l'anella.

I ja està! No és gens difícil, però com ja he dit, potser no surt a la primera. Als links que hi ha al marge dret teniu altres pàgines que podeu consultar i fins i tot alguns vídeos turorials.