Si mai heu anat a Venècia potser haureu comprovat que a part de ser una ciutat preciosa, plena de góndoles, ponts, canals i turistes, també està farcida de botigues de granadura de vidre.
I no és casualitat, perquè Venècia va ser a finals de l'edat mitjana una potència mundial en la fabricació de tot tipus de peces de vidre i també en el disseny i creació de granadura de vidre. Les peces que es van fabricar allà, van recórrer el món. Us en faig cinc cèntims.
A mitjans del segle XIV Venècia era la capital mundial en la fabricació de vidre. Els artesans de la ciutat havien anat adaptant les antigues tècniques d'Egipte i Fenícia, fins a arribar a un alt nivell de mestria. El 1292 els tallers es van traslladar a la veïna illa de Murano, on els artesans hi vivien aïllats i no podien revelar els secrets de la fabricació dels vidre, sota condemna a mort.
Pioners en disseny...
Els venecians van anar sofisticant les seves tècniques i fins i tot van inventar diferents tipus de granadura que amb el temps es van estendre per tot el món. Aquí en tenim uns exemples:
Chevron: Aquest tipus de granadura es fabrica intercalant capes de vidre de diferents colors longitudinalment fins a tenir un tub llarg. Es talla el tub i s'esmolen les vores com si fos un llapis i apareix el disseny. És difícil d'explicar, fent un símil una mica inexacte però molt clar, és com fer un rotllo de sushi de vidre i quan el talles, es veu tot el farcit i les diferents capes...
Millerfiori: En italià significa mil flors i exactament això és el que és. Són peces molt sofisticades tècnicament, ja que el procés és bastant complex. Primer cal tenir diferents barretes amb dissenys tipus chevron, com aquests.
Es tallen capes fines d'aquestes barretes i s'enganxen en una peça de vidre més gran. Quan s'escalfa la peça al forn, els diferents tipus de vidre es fonen i formen una sola peça. Mireu aquí i ho veureu claríssim.
Aventurina: En el exemples anteriors, ja haureu vist que els dissenys venecians són més aviats vistosos... i què hi ha més vistós que un bon to metalitzat. Doncs bé, els venecians van desenvolupar una tècnica durant el segle XVII que permetia fer vidre de tons daurats i coure. Tot i que l'aventurina és el nom d'un mineral natural, també s'anomena així al tipus de vidre que conté cristallets de coure i que permet donar una lluïssor especial a la granadura.
Vidre bufat: Tot i ser especialment fràgils i lleugeres com bombolles de sabó, els venecians s'han atrevit també amb la granadura de vidre bufat.
Trade beads o com Venècia va conquerir l'Àfrica.
Des de finals del segle XV i fins al segle XIX els europeus que anaven a l'Àfrica Occidental a la recerca d'or, esclaus, ivori etc. feien servir com a moneda de canvi, entre d'altres coses, granadura de vidre fabricada als tallers de Murano, Bohèmia i Holanda.
Milions d'aquestes peces, que en anglès s'anomenen trade beads (granadura d'intercanvi), es van introduir a l'Àfrica durant quatre segles i els fabricants europeus van produir milers de dissenys, especialment destinats al continent africà.
Però aquesta història tan sinistra, té un final irònic i estrany. Amb el pas del temps, aquestes peces han anat guanyant valor i prestigi entre els col·leccionistes de granadura europeus i americans. D'aquesta manera, la granadura està fent el camí invers de l'Àfrica a Europa, segles més tard i a uns preus altíssims.
