Algunes imatges...

Aquestes últimes setmanes he anat publicant una sèrie de posts sobre el viatge a Ghana i les adquisicions que hi vam fer, que espero que us hagin agradat. Avui, per tancar aquest cicle, us ofereixo unes últimes fotografies de situacions curioses relacionades amb la granadura.

Em falten mans!!
Això és el que deu pensar aquest venedor del mercat de Koforidua, que demostrant un gran enginy, es lliga el fil al dit gros del peu i així té les dues mans lliures per enfilar i enfilar i enfilar...



Conciliació de vida familiar i laboral?!
Aquesta venedora del mercat de Koforidua ho té clar: se'n porta el nen a la feina i llestos. Però no és la única. A Ghana es poden veure nens a tot arreu, a botigues i mercats, asseguts com aquest a sobre el taulell o dormint-hi a sota, que hi ha ombra.



Preneu exemple
Aquest senyor enjoiat que surt a la foto és el rei de la regió Ashanti a Ghana i ens demostra com es fan servir els collarets, polseres i anells: amb generositat, convicció i quants més, millor!


És cosa d'homes!
A Ghana, l'ofici de la bijuteria i l'art d'enfilar collarets no és exclusiu de les dones. Vegeu si no aquest grup d'homenassos enfilant collarets enmig del mercat de Kejetia


Quantes boles hi ha en aquesta foto?
El meu gat no va trigar ni un segon a plantificar-se enmig de tota l'estesa de granadura tan aviat com la vaig posar sobre la taula de casa en tornar de Ghana. A ell, però, el que li agrada de la granadura és fer-la caure i jugar amb ella, òbviament.

Bronze ashanti

A Marudama hi podeu trobar una petita selecció de peces de bronze fetes a Ghana. Vegeu-ne una mostra.


Aquestes peces de bronze es fabriquen amb el mètode de la cera perduda, a la zona de Kumasi (centre de Ghana). És un procés artesà complicadíssim i molt feixuc, que ara us resumiré de forma molt esquemàtica.

1. En primer lloc es necessita la cera amb què es farà el dibuix de la peça que es vol aconseguir. El que veieu a mà esquerra a la foto és la cera que fan servir; ha de ser tova per poder-la treballar fàcilment, però també ha de ser prou resistent a la calor per tal que no es desfaci en el procés.
El que es veu a mà dreta, que semblen patates fregides, són plaques de cera de forma ovalada que es fan servir per a modelar dissenys com les cares que veieu a sota.






2. Molts d'aquestes peces estan modelades amb una mena de fil de cera. Es treballa la cera, amassant-la amb el palmell de la mà, fins que s'aconsegueix un fil llarguísim. En la foto es veu un artesà treballant amb aquest fil de cera, fent un disseny en forma de reixeta.



3. En el cas de les peces amb volum com ara les boles, cal treballar sobre un nucli dur per tal de poder-hi enrotllar el fil de cera. Aquest nucli es fa amb carbó i, això ens van dir, fems. Veieu en la foto la bola més fosca que és la base i l'altra on ja hi ha el disseny en reixeta amb fil de cera.



4. Un cop fet el disseny de la peça, es recobreix amb argila que es deixa assecar. Finalment es vessa bronze fos dintre del motllo, que fon la cera i pren el lloc d'aquesta. En les fotos següents es pot veure un motllo trencat, en el qual podem intuir el disseny de la peça i finalment veiem el forn on s'acaba el procés.




Us asseguro que és espectacular veure aquest procés en directe, ja que aprens a valorar el treball d'aquests artesans tan experimentats, que en alguns casos fa generacions que es dediquen a la mateixa tècnica. Cada cop que fan una peça, l'han de modelar en cera i un cop cuita, s'ha de trencar el motllo. És a dir, cada cop parteixen de zero! Això sí, el resultat és meravellós.


Si en voleu saber més, podeu anar al poble de Kurofoform a Ghana o bé consultar aquesta pàgina web.

Agomanya i el vidre Krobo

Això que veieu aquí és una mostra de les peces de vidre reciclat de Ghana que podeu trobar a Marudama. Són ideals per a fer polseres molt alegres de cara a l'estiu o llampants collarets. Si voleu saber on es fabriquen aquestes peces i com es fan, seguiu llegint.



A la ciutat d'Agomanya, a uns 100 km de la capital de Ghana, cada dimecres i cada dissabte se celebra un mercat a l'aire lliure. Allà s'hi pot trobar de tot, des de roba multicolor fins a saborosos mangos, però òbviament nosaltres només buscàvem una cosa: granadura.

Al fons del mercat hi vam localitzar un grup d'unes 15 parades, la majoria regentades per dones on hi vam trobar i comprar una selecció de la millor granadura de vidre de la zona. I és que aquest mercat està situat en el centre de la regió Krobo, molt coneguda per la seva llarga tradició en la fabricació de granadura de vidre.


Uns kilòmetres més enllà vam visitar Dan beaded handicraft on molt amablement ens van explicar la tècnica que es fa servir per a crear aquestes peces.


La granadura de pols de vidre

El primer pas del procés consisteix a triturar envasos de vidre en un gran morter fins que quedin reduïts a pols, la textura és molt semblant a la del sucre.


Aquesta pols es barreja amb pigments que donaran el color final a la peça.

Els motllos de fang (com el que veieu a la fotografia de baix) s'omplen amb la pols de vidre i es posa una branqueta enmig de cada peça perquè un cop es cremi, hi quedi un forat.


A partir d'aquí hi ha dues maneres d'acabar les peces de vidre:

Fent el dibuix alternant capes de pols de vidre (funciona amb el mateix sistema amb què es fan ampolles de sorra decoratives: s'alternen capes de diferents colors en horitzontal per a crear un efecte longitudinal). Un cop s'omple el motllo amb les diferents capes de vidre, es posa al forn.

Coure al forn les peces d'un sol color i poteriorment, pintar sobre la superfície amb una barreja d'aigua, vidre en pols i tint. Un cop decorada la peça, es torna a enfornar fins que es fixa el dibuix.


Si enlloc de reduir a pols, el vidre es deixa a trossets i es cou a una temperatura menor, s'obtenen peces translúcides d'aspecte molt rústec, però molt bonic.

A la regió Ashanti (al nord de Ghana) també hi ha tradició de fabricació de granadura de vidre en pols, però els dissenys canvien una mica.

Per saber més: The Bead Site i aquí

La granadura Kiffa

Ara a Marudama, podeu trobar una petita mostra de granadura Kiffa com la que veieu a la foto, però si us agrada, no trigueu que no n'hi ha gaires!!



La granadura Kiffa pren el nom de la ciutat homònima del sud de Mauritània on aquestes peces s'han fabricat artesanalment durant centenars d'anys.
Aquest tipus de granadura és l'exemple perfecte de com les diferents cultures han anat desenvolupant la seva pròpia granadura en funció dels recursos naturals que tenen al seu abast. Originalment, doncs, les peces de granadura es feien amb materials molt senzills i amb una tècnica molt bàsica, però en canvi, les peces resultants tenen un disseny molt elaborat i apreciat.



Per començar, en molien envasos de vidre en un morter fins a aconseguir vidre en pols. Aquesta pols es barrejava amb algun aglutinant, que podia ser goma aràbiga o saliva. Amb la pasta que s'obtenia d'aquesta barreja, es feia el nucli de la peça, que podia ser una bola o la forma que es volgués.

Posteriorment, es barrejava més vidre en pols amb aigua, goma aràbiga i algun tint natural i s'obtenia un líquid de color llampant. Amb aquest líquid i una agulla, es pintava la granadura amb motius geomètrics molt elaborats i colors bàsics, però molt vius. Per fixar el color i endurir el nucli, es posaven les peces al foc. A la foto es veu perfectament la diferència entre el nucli i l'exterior acolorit.


Doncs bé, aquest tipus de granadura va tenir el seu apogeu cap als anys 80 quan van despertar l'interès dels col·leccionistes nord americans que apreciaven tant la complexa policromia geomètrica com la rústega tècnica de producció i els preus d'aquestes peces van anar creixent. Curiosament, això va coincidir amb la lenta extinció d'aquesta tècnica tradicional a la zona de Kiffa. A partir dels anys 90, però, un grup de dones es va agrupar i van reprendre la tradició, seguint la mateixa tècnica, tot i que els experts opinen que mai s'ha igualat l'excel·lència de les kiffa originals.

Realment, sembla mentida que una cosa tan petita, tingui tanta història al darrere!


Si us interessa el tema i voleu saber més coses, podeu consultar aquesta pàgina web http://www.africantradebeads.com, on s'explica el procés amb tot detall .

Koforidua, el paradís existeix.

Com ja us vaig avançar, el passat mes d'abril vam fer un viatge per Ghana a la recerca de granadura. Després d'aterrar a la capital del país, Accra, ens vam dirigir cap al nord fins a la ciutat de Koforidua on es pot trobar un dels mercats de granadura més important de l'Àfrica Occidental.




El mercat, que se celebra cada dijous, consisteix en una estesa de parades (unes 30) a l'aire lliure, així que val la pena anar-hi aviat per evitar el sol tropical (tot i que nosaltres vam tenir sort i vam gaudir d'un dia plujós i ennuvolat).




Podríem dir que en el mercat de Koforidua hi ha bàsicament dos tipus de venedors:

D'una banda, les parades regentades per dones, que venen sobretot peces de vidre, fetes per elles o la seva família a la regió de Krobo. Més endavant us explicaré en detall com es fan aquestes peces, però ja veieu que les parades fan goig amb tot aquesta estesa de colors i mireu de quina manera les presenten!



D'altra banda hi ha les parades, bàsicament regentades per homes, que acostumen a tenir peces antigues, més rares i de tots els racons de l'Àfrica. S'hi podia trobar bronze, plata, turquesa, ambre, os, coral... Vegeu una mostra de les meravelles que hi ha allà!



No cal que us digui que ens vam passar el matí mirant, remirant, negociant, escollint i gaudint. Si us agrada la granadura artesana i tradicional, aquest lloc és un paradís!